Prendre decisions de forma intel·ligent: què diuen els models científics?

• El cost d'oportunitat o la teoria del joc són alguns dels models més eficaços per a valorar si la tria és correcta
• L’actor i director Julio Manrique explica com pren les decisions personals i professionals

Les decisions marquen el nostre dia a dia. Prenem decisions constantment, algunes de més trivials o de poca transcendència, com triar quina roba ens posarem o per quin carrer volem passar per anar a treballar. Però n’hi ha d’altres com escollir la carrera que estudiarem o decidir si volem compartir la vida amb una persona determinada, que sovint es converteixen en punts d’inflexió que determinen tant el nostre present com el nostre futur.

“Podem combinar models de l’economia, la psicologia, les matemàtiques o la literatura“

Per aquest motiu, decidir no és fàcil i sovint pot generar angoixa i dubtes, que ens duen a plantejar-nos si hi ha alguna manera de saber si estem anant pel camí correcte. Segons explica l’economista Joan Tubau al programa "Mapes Mentals", la resposta no la té cap disciplina en concret, sinó que és possible enriquir aquest procés fusionant els coneixements de diferents àrees: “Podem combinar models de l’economia, la psicologia, les matemàtiques o la literatura”, afirma.

Models matemàtics per decidir millor

De l'àmbit matemàtic destaca el “cost d’oportunitat”, un concepte molt interessant i amb un gran potencial per valorar les repercussions de qualsevol decisió. Aquesta teoria fa referència “al càlcul de totes les alternatives a les quals es renuncia quan algú es compromet amb una opció”, explica Tubau a Ana Boadas, presentadora del format. Per tant, no només ens permet entendre què implica aquesta decisió, sinó que també podem identificar amb una major claredat tot allò que perdem si diem que ‘sí’ a una via determinada. A més del cost d'oportunitat, també podem recórrer a eines del tipus dels models estadístics o a la teoria del joc, que consisteix a anticipar la conducta de l’altre jugador.

Així i tot, cal ser conscient que utilitzar aquestes fórmules no és una garantia d'èxit, encara que ens permeti reduir les probabilitats d’errar, almenys des d’una perspectiva financera. Malgrat tot, l’expert defensa que sempre s’ha de tenir en compte la incertesa, que és un factor inevitable. A més, destaca que, avui en dia, cada cop sembla més complicat prendre decisions, perquè “vivim únicament un cop i això complica l’aposta”, explica. Segons Tubau, l’excés d’opcions genera un estrès que no existia fa uns anys, ja que “no hi havia tantes decisions a prendre; no es podia comparar tant, i crèiem que les opcions que havíem escollit eren les correctes."

Com decideix la intel·ligència artificial?

A banda, en els últims anys també han sorgit nous debats vinculats a la tecnologia, com és el cas de la intel·ligència artificial, a qui cada vegada se li atribueix un major poder de decisió. Per al sociòleg Francesc Núñez Mosteo, comprendre bé què són realment aquestes màquines, que qualifica de “no intel·ligents”, és essencial. "Justament aquí estem cometent un error que donem per descomptat: no són intel·ligents, elles calculen, no pensen”, denuncia. Per tant, processen les dades i executen les tasques assignades, però sempre partint de les instruccions aportades per una ment humana.