Enlaces accesibilidad
Cas Alves

El TSJC absol Dani Alves de la condemna per la violació d'una jove

  • Considera que la sentència que li va imposar quatre anys i sis mesos de presó presenta dèficits
  • El tribunal adverteix que això tampoc significa que "la hipòtesi veritable" sigui la del futbolista

Per
Dani Alves i la seva advocada, Inés Guardiola, sortint de l'Audiència de Barcelona | EFE
Dani Alves i la seva advocada, Inés Guardiola, sortint de l'Audiència de Barcelona | EFE
5 min.

La Secció d'Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit absoldre el jugador de futbol, Dani Alves. El tribunal ha acceptat per unanimitat el recurs del futbolista, que va ser condemnat per la Secció 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona a 4 anys i 6 mesos de presó per un delicte d'agressió sexual a una jove en una discoteca de Barcelona el 31 de desembre de 2022.

Dani Alves, absolt del delicte d'agressió sexual

El ple de la Secció d'Apel·lacions, integrat per les magistrades María Àngels Vivas (ponent), Roser Bach i María Jesús Manzano i pel magistrat Manuel Álvarez, no comparteix la resolució del Tribunal d'instància, que en la seva exposició conté al llarg dels raonaments "buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències".

L’Audiència va condemnar Alves el febrer de l’any passat, però poc després el futbolista va poder sortir de la presó perquè ja havia complert bona part de la condemna.

A més, la resolució desestima el recurs de l'acusació particular, que demanava pujar la pena a 12 anys, i el de la Fiscalia, que optava per la nul·litat parcial de la sentència i elevar la pena a 9 anys. I deixa sense efecte les mesures cautelars imposades i declarant d'ofici les costes processals.

Per què l'absol?

La sentència notificada aquest divendres assenyala que en la resolució recorreguda ja s'al·ludia a la falta de fiabilitat del testimoni de la denunciant en el relat dels fets corresponents a la gravació en vídeo, “indicant de manera explícita que el que relata no es correspon amb la realitat”. El tribunal també veu falta de fiabilitat en part dels fets no gravats, com la negació d'una pràctica sexual corroborada “amb molt alta probabilitat” per proves d'ADN.

Afegeix el tribunal que, en canvi, en la sentència recorreguda s'acceptava la resta de la declaració (la penetració vaginal no consentida a l'interior del bany de la discoteca) de manera que s'eludia el contrast d'aquesta amb altres proves, entre elles la pericial dactiloscòpica i la biològica d'ADN.

I afegeix que “de la prova practicada, no es pot concloure que s'hagin superat els estàndards que exigeix la presumpció d'innocència de conformitat amb la legislació europea i recorda que la doctrina constitucional exigeix un “cànon reforçat de motivació” en les sentències condemnatòries.

El tribunal, en qualsevol cas, explica que l'única hipòtesi rellevant que se sotmet a judici és l'acusatòria i que, per tant, el tribunal adverteix que això tampoc significa que "la hipòtesi veritable" sigui la del futbolista.

Credibilitat i fiabilitat

El TSJC aclareix en la seva resolució la diferència entre credibilitat i fiabilitat: “La sentència d'instància utilitza, en la seva anàlisi, el terme credibilitat com a sinònim de fiabilitat, i no ho és. Credibilitat respon a una creença subjectiva, que no es pot contrastar, associat a qui presta la declaració; la fiabilitat, en canvi, afecta la declaració mateixa”.

Cànon de suficiència aprovatòria

També argumenten fent referència a una sentència del Tribunal Constitucional del juny passat que considera que en les sentències penals, si són condemnatòries necessiten ser reforçades, "requerint un cànon reforçat de motivació".

Per tant, agrega, “tractant-se de sentències de condemna, el tribunal d'apel·lació ha d'acudir tant a la sentència com a les proves, i disposa de llibertat de criteri per a reavaluar-les”, per la qual cosa els magistrats han visualitzat íntegrament el judici i examinat la documental i la documental videogràfica que hi ha a la causa, contrastant les ressenyes d'ubicació en les actuacions o en les gravacions de la vista oral.

Consentiment

Els integrants de la secció d'apel·lacions comparteixen el que s'afirma en la sentència d'instància que de la conducta de la denunciant que pot observar-se en la gravació i que difereix de l'exposada en la seva declaració “cap efecte pot derivar-se sobre l'existència d'un consentiment o falta de consentiment ulterior”.

Assenyala que una vegada constatat que “l'explicat per la denunciant difereix notablement de l'esdevingut segons l'examen de l'episodi gravat, l'examen d'allò no registrat ha de ser particularment rigorós i estricte conforme a les exigències de la presumpció d'innocència per a donar per acreditada la hipòtesi acusatòria”. I en aquest punt, “la divergència entre el relatat per la denunciant i el realment succeït compromet greument la fiabilitat del seu relat”.

No s'ha contrastat el relat de la denunciant amb la prova dactilar ni amb la biològica

“La sentència d'instància presenta dèficits valoratius molt rellevants, i no ha extremat les cauteles per a confrontar els continguts que llança l'activitat probatòria. No s'ha contrastat el relat de la denunciant que havia de ser exposat a major escrutini amb la prova dactiloscòpica ni amb la biològica, que donen suport a la tesi sostinguda per la defensa, proves de contrast neutres i científiques, la qual cosa s'afirma en la sentència ha de poder-se revisar i verificar en segona instància”, conclou el TSJC.

No s'ha superat l'estàndard que exigeix la presumpció d'innocència

I precisa que “les insuficiències probatòries que s'han expressat condueixen a la conclusió que no s'ha superat l'estàndard que exigeix la presumpció d'innocència, el qual ha de desplegar els seus efectes conduint a la revocació de la sentència d'instància i al dictat d'una resolució absolutòria, deixant sense efecte les mesures cautelars adoptades”.

Reaccions a la sentència

Les reaccions a aquesta notícia no s'han fet esperar. Una de les primeres ha estat l'advocada de l’exfutbolista del Barça Dani Alves, Inés Guardiola, que ha celebrat l’absolució del seu client. Guardiola s’ha mostrat molt satisfeta i ha dit que estan “molt feliços”. “Per fi s’ha fet justícia”, ha dit a RAC-1.

L'advocada de la víctima d'Alves considera que la decisió del TSJC que revoca la condemna a l'exfutbolista per un delicte d'agressió sexual suposa un "retrocés en la lluita contra les violències sexuals". I afirma que recorreran la sentència, però tenint en compte l'"estat emocional" de la víctima.

Ministeri i Generalitat lamenten que es posi en dubte el relat de les víctimes perquè costa molt que facin el pas de denunciar. La ministra d'Hisenda i vicepresidenta primera, Maria Jesús Montero, qui ha mostrat prudència per la decisió judicial i solidaritat amb les víctimes.

Per les associacions de violència sexual la sentència és "demolidora". "Demanar-li a la víctima que recordi d'una manera literal, segon a segon que és el que va fer, personalment em sembla una barbaritat" assegura Noemí Martí, advocada penalista.

Des de la plataforma unitària contra les violències de gènere, la seva presidenta Montserrat Vilà, ha assegurat que la decisió simbolitza tornar enrere i considera que envia un missatge molt greu a la societat. En declaracions a ràdio 4 Vilà parla d'impunitat masclista i espera que es pugui revocar.