Aquesta tarda s'han fet els actes de traspàs dels consellers després que aquest matí hagin pres possessió del càrrec. El president Aragonès ha instat a Junts a donar suport als pressupostos i dona la mà a la CUP i els Comuns. Del nou govern i de les relacions entre els exsocis en parlem avui amb Jordi Cabré, Joan López Alegre, Milagros Pérez Oliva.
Pere Aragonès insta Junts a donar suport als pressupostos i allarga la mà a la CUP i els Comuns. És el missatge principal del President a l'oposició en el marc de l'acte de presa de possessió dels nous consellers. Els 7 membres del nou Govern han jurat el càrrec al Palau de la Generalitat i aquesta tarda començaran a fer el traspàs de carteres.
Aragonès compareixerà al ple de la setmana vinent per explicar els canvis al Govern després de la sortida de Junts. Serà un bon escenari per mirar de convèncer els socis preferents perquè donin suport als pressupostos.
Sant Martí de Tous, 1979. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. Màster en Economia Europea pel Col·legi d’Europa (Bruges, Bèlgica) i Màster en Política Econòmica per la Universitat de Columbia (Estats Units). Natàlia Mas i Guix serà la nova consellera d’Economia i Hisenda, primera dona que ocuparà aquest càrrec.
Fins ara ha estat directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball. I abans, va ser secretària d’Economia del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2019 - Maig 2021). Entre 2004 i 2015 va treballar al Banc Central Europeu, primer com a economista a les direccions generals d’Economia (divisió d’Afers Exteriors) i d’Estadística (divisió d’Estadístiques Monetàries i Financeres) i, des del 2010, com a experta en Estabilitat Financera a la direcció general de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera.
Vallfogona de Balaguer, 1975. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Postgrau en Direcció General d’Empreses. Actualment és diputada al Parlament de Catalunya, on és portaveu adjunta del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. També és presidenta de la Comissió d'Investigació sobre l'Espionatge per part del Regne d'Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru, i portaveu a la Comissió d'Acció Exterior, Transparència i Cooperació.
Va ser consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017 i destituïda amb l'aplicació de l'article 155. Exiliada a Bèlgica, a partir del juny de 2018 va ser la Delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les. Des del setembre de 2022 és vicesecretària general de Partit Obert d’Esquerra Republicana.
Girona, 1948. Catedràtic d'història contemporània. Ha estat professor de les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972 - 1992) i de Girona (1992 - 2018). Doctor Honoris Causa de la Universitat de Perpinyà. I ha estat director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de 2013 a 2022. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010. També va ser conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern de 2003 a 2006.
Anteriorment, havia estat alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. També ha estat diputat del partit socialista, on va ser-ne president del grup parlamentari i portaveu en diferents etapes. Va deixar la militància al PSC el 2015, després d’una llarga trajectòria al partit.
Sabadell, 1977. Llicenciat en Farmàcia. Actualment, diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya des de les darreres eleccions. Ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona des del 2018 al 2021. Va ser alcalde de Sabadell del 2015 a 2017 i posteriorment tinent d’alcalde. En una etapa anterior, havia estat Director general de Joventut de la Generalitat, sent director de Turisme Juvenil de Catalunya (2007 - 2009) i de l'Agència Catalana de la Joventut (2009 - 2011).
Llicenciat en Farmàcia i màster en màrqueting farmacèutic (EADA), ha treballat en el sector farmacèutic sempre vinculat a la gestió d'oficines de Farmàcia. La seva darrera responsabilitat al sector va ser com a cap de compres a Ecoceutics.
Ripoll, 1958. Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. Es va especialitzar a la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l'Esport. És considerat un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya. Ha estat director mèdic de l’hospital de Granollers.
President executiu de Biocat de 2006 al 2010. I té la Medalla Josep Trueta al Mèrit sanitari. Actualment, és director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya, comissionat de salut de leitat i president de la Fundació de Gestió de Sant Pau i membre del consell de Govern del consorci sanitari de Terrassa i de l’Hospital del Mar.
Va ser director d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del gener del 2004 i Secretari d'Estratègia i Coordinació des del febrer del 2006. Posterioment, va assumir breument el càrrec de conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació el 2006. També ha estat regidor i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Granollers des de 1995 al 2004.
Barcelona, 1964. Llicenciat en Dret. Director de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), president de la Fundació Acsar, vicepresident del Cocarmi i secretari de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector.
Ha estat regidor de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, diputat al Parlament de Catalunya i diputat al Congrés per CDC. Ha format part de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), amb la que ha fet d’observador internacional en processos electorals.
Castellar del Vallès, 1978. Doctora, DEA i Llicenciada en Ciència Política per la UAB. DEA en Dret i Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Internacional Diploma in Critical Criminology. Postgrau CIS en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades. Ha realitzat estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes. Professora Agregada de l'Àrea de Ciència Política a la Universitat de Girona.
Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.
Actes d'intercanvi de carteres dels consellers del nou Govern, que ja han pres possessió del càrrec. A la primera reunió de l'Executiu, Aragonès els ha demanat que governin per a tots els catalans, buscant el consens.
Disminueixen les donacions de sang per la caiguda en el nombre de donants. El Banc de Sang fa una crida perquè recuperem l'hàbit.
A les comarques cerealistes, com les de la plana de Lleida, la collita de panís acabarà enguany un mes abans de l'habitual, segons preveuen els pagesos, a causa de la calor i la manca de pluges.
Una sentència dona, per primer cop, la raó a un client afectat pel càrtel de cotxes. Els bufets d'advocats creuen que una sentència favorable pot provocar un efecte crida de reclamacions.
La segona temporada de la sèrie ’Historias para no dormir’, de Prime Video, que reimagina lliurement les obres televisives de Narciso Ibáñez Serrador torna al Festival de Sitges, lloc on es va presentar la primera temporada l’any passat. Els quatre capítols d’aquesta temporada són ‘El trasplante’, ‘La alarma’, ‘La pesadilla’ i ‘El televisor’, dirigits per Salvador Calvo, Nacho Vigalondo, Alice Waddington i Jaume Balagueró, respectivament. Els directors actualitzen quatre capítols de la popular sèrie, que s'estrenen al certamen de Sitges. Vigalondo ha descrit la sèrie com “un mini festival de cinema fantàstic espanyol”.
S'estima que a Catalunya podrien haver-hi més d'1 milió d'afectats pel càrtel de cotxes, un període de pujada de preus que va afectar els compradors de vehicles entre els anys 2006 i 2013. Ara una sentència dona, per primer cop, la raó a un client que va pagar de més. Els bufets d'advocats creuen que una sentència favorable pot provocar un efecte crida de reclamacions.
A les comarques cerealistes, com les de la plana de Lleida, la collita de panís acabarà enguany un mes abans de l'habitual, segons preveuen els pagesos, a causa de la calor i la manca de pluges. La falta d'humitat i les elevades temperatures fan que el gra s'assequi més de pressa i, per tant, estigui a punt per collir abans.
El Banc de Sang i Teixits ha fet una crida perquè la gent doni sang perquè ha alertat que les reserves són molt baixes. En concret, només en té per a quatre dies quan l'ideal seria tenir-ne per vuit.
L'activitat als hospitals es manté estable, però el nombre de donants ha disminuït. Per assolir un nivell òptim es necessitaria arribar a les 1.100 donacions de sang al dia i actualment hi ha aproximadament 750. Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang, creu que no hi ha un factor concret de per què ha baixat la donació tot i que la pandèmia podria ser una de les causes.
A les comarques cerealistes, com les de la plana de Lleida, la collita de panís acabarà enguany un mes abans de l'habitual, segons preveuen els pagesos, a causa de la calor i la manca de pluges. La falta d'humitat i les elevades temperatures fan que el gra s'assequi més de pressa i, per tant, estigui a punt per collir abans.
El Banc de Sang i Teixits ha fet una crida perquè la gent doni sang perquè ha alertat que les reserves són molt baixes. En concret, només en té per a quatre dies quan l'ideal seria tenir-ne per vuit.
L'activitat als hospitals es manté estable, però el nombre de donants ha disminuït. Per assolir un nivell òptim es necessitaria arribar a les 1.100 donacions de sang al dia i actualment hi ha aproximadament 750. Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang, creu que no hi ha un factor concret de per què ha baixat la donació tot i que la pandèmia podria ser una de les causes.
El nou Govern ja ha celebrat la primera reunió al Palau de la Generalitat. Ha estat just després de l'acte de presa de possessió. Aragonès insta als consellers a generar grans consensos sobretot pensant en els pressupostos. Junts contradiu Aragonès. Assegura que la composició del nou Govern demostra que la seva aposta no és la independència. I sobre els pressupostos que va presentar el seu conseller, ja avancen que no són els que farien si el seu partit governés sol. Socialistes i comuns descarten una moció de censura o eleccions. Diuen, però, que el nou govern és feble, que necessita aliances... i per això mantenen la predisposició a negociar els pressupostos. Detingut el presumpte autor de l'apunyalament mortal de diumenge passat a les Borges Blanques. La pandèmia ha provocat que disminueixin les donacions de sang. S'ha reduït el nombre de donants, les reserves se'n ressenten i per això el Banc de Sang fa una crida perquè recuperem l'hàbit.
El nou Govern, sense Junts, ja està en marxa. Pere Aragonès ha reunit per primera vegada el seu Executiu després que els 7 nous consellers hagin jurat el càrrec, en el que ell mateix ha qualificat de “nova etapa”.
La presa de possessió dels nous consellers ha estat un acte breu, al mateix Palau de la Generalitat, en què Aragonès els ha animat a servir “la Catalunya sencera” i a treballar “pels grans consensos” en un moment que reconeix com a “difícil”.
Després de fer-se la tradicional fotografia de família al Pati dels Tarongers, s’ha celebrat la primera reunió a la Sala tàpies del Palau de la Generalitat, com és tradicional.
Jordi Turull critica l'elecció d'alguns dels nous consellers de l'executiu català del president Pere Aragonès, com el cas de Carles Campuzano. "Per la composició que hi ha, és el Govern del deixem-ho estar", ha dit. El secretari general de Junts per Catalunya demana que el president se sotmeti a la qüestió de confiança abans de negociar pressupostos. "Quin 80%? Els ciutadans els representa el Parlament", ha dit. "Volem veure quin nivell de suport té el gir estratègic que ha fet", ha afegit. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, reconeix que li ha "estranyat" el posicionament negociador del president, ja que esperava més "receptivitat" per reconduir la situació i era com "picar ferro fred". Defensa Xavier Trias com a opció de Junts per Barcelona, perquè té "prestigi" i està "molt en forma".
La sortida de Junts del Govern situa ERC en un difícil joc d’equilibris. Una vegada prenguin possessió del càrrec aquest mateix dimarts a les 9 del matí els 7 nous consellers escollits per Pere Aragonès, serà l’hora de posar-se a treballar per intentar evitar haver de prorrogar els Pressupostos.
