Enlaces accesibilidad
arriba Ir arriba

L'assetjament escolar és una realitat a moltes escoles. Segons el Departament d'Educació, en els últims tres cursos, el nombre de casos d'assetjament escolar atesos ha crescut un 200%, arribant als 2.431. Segons el Departament, no vol dir que hi hagi necessàriament més violència a les escoles. Si no que hi ha més sensibilització a l'hora de detectar-la. Les associacions critiquen la manca d'estudis recents i diuen que la realitat és molt pitjor. Apunten que almenys un de cada tres alumnes n'és víctima. Demanen que els centres educatius apliquin, sense excepció, el protocol dissenyat per la Generalitat.

El seu fill, el Jordi, ara té 15 anys. Va arribar del Brasil i es va incorporar a mig curs en aquest centre de Viladecans quan en tenia 7. Els pròxims 5 va viure un calvari.

Es van sentir ignorats, diu, però ara una sentència judicial els dona la raó i el centre, que no ens ha volgut atendre, els haurà d'indemnitzar.

Davant d'una sospita d'assetjament reiterat els centres educatius han d'aplicar el protocol del Departament d'Educació. Consisteix a fer un valoració del cas, informar a les famílies i a inspecció i, si s'escau, fer una mediació amb un orientador.

Consideren que és cabdal una figura externa per garantir la transparència en l'aplicació del protocol. Una petició que el Parlament va aprovar el 2020 i que exigeixen que s'implementi. Mentrestant, les associacions donen suport a les famílies.

Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada. És el primer acte de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia.

Pedro Sánchez no cedeix i assegura que "buscarà vots sota les pedres" per tirar endavant les mesures socials que contemplava el decret òmnibus tombat al Congrés per PP, Vox i Junts.

Una escola de Viladecans ha estat condemnada a indemnitzar la família d'un nen per assetjament escolar.

20 anys després de l'aparició d'un gran esvoranc al barri del Carmel de Barcelona, els veïns continuen tenint molt present el que van viure.

El Barça goleja el Reial Madrid (5-0) i guanya la final de la Supercopa d'Espanya femenina de futbol.

El passatge de Calafell, al barri del Carmel de Barcelona, se'l va empassar la terra el 27 de gener de 2005. Es va enfonsar el túnel de la línia 5 del metro, que estava en obres, i això va provocar l'esfondrament quasi total de dos edificis. Demà fa 20 anys de l'esvoranc que no va causar víctimes, però que va afectar la vida de centenars de veïns.

L'Ajuntament havia desallotjat la zona prèviament perquè els tècnics ja havien avisat del perill. Els edificis del voltant es van esquerdar i això va marcar el present i futur del veïnat.

El 2005 les obres de la línia 5 del metro van provocar l'esfondrament quasi total dos edificis, deixant un forat de 20 metres de diàmetre i 35 de profunditat. Alguns dels veïns van estar allotjats en hotels, asseguren, fins a dos anys.

L'execució de les obres depenia de la Generalitat. L'Ajuntament de Barcelona en feia la vigilància i control.

Arran de l'incident es van obrir diligències judicials contra els responsables de l'obra que tres anys més tard es van acabar arxivant. Ara l'Ajuntament hi ha construït habitatges i hi vol fer un altre equipament. Els veïns es queixen que 20 anys després se senten abandonats.

La Fundació Reeixida reclama la senyalització de les 'rutes de la llibertat', una xarxa de camins fronterers traçats per independentistes catalans a l’inici de la Segons Guerra Mundial. Prop de 650 persones, incloent-hi presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, historiadors, docents i entitats memorialístiques, han signat la petició que s’ha fet pública en un acte aquest dissabte a l’Espai l’Airola.

La Montserrat va descobrir per casualitat que el seu pare, Francesc Vilà, va ajudar jueus i soldats aliats a escapar dels nazis. Ho feia per camins i corriols travessant les muntanyes de l'Albera. Com ell, una dotzena de passadors van salvar la vida a més d'un miler de persones, però la seva gesta ha quedat en l'oblit.

Els veïns de Palamós tenen opinions divergents sobre la reforma que s'esta fent al passeig marítim. La majoria la veu positiva, però hi ha qui es queixa de la durada de les obres, que no està previst que acabin fins al març de l'any 2026. El sector turístic tem que els perjudiqui durant la temporada d'estiu. Una de les grans obres previstes és la instal·lació de dos grans dipòsits d'aigua que aniran soterrats per evitar que el passeig s'inundi en futurs temporals. També s'enderrocaran moltes barreres arquitectòniques que dificulten l'accés tant al passeig com a la platja.

Més de 32.000 persones s'examinen de les proves de formació sanitària especialitzada. S'oferten prop de 12.000 places a tot l'Estat. La majoria, unes 9.000 són per a metges interns residents, el que es coneix com a MIR. I d'aquestes de medicina, a Catalunya n'hi corresponen unes 1.400.

Continua el pols del Govern amb PP i Junts per l'aprovació del decret òmnibus de mesures socials. PSOE I PP s'acusen mútuament de fer servir els espanyols com a ostatges dels seus interessos, mentre que Junts responsabilitza Sánchez per no presentar decrets específics per a les pensions i el transport, i l'acusen de xantatge.

Barcelona celebra l'arribada de l'any nou xinès, també conegut com la festa de la primavera. És l'any de la serp, un dels 12 animals de l'horòscop xinès. La festa ha començat amb la cerimònia del gong i una tradicional desfilada.

Cada vegada es detecten més casos de bruxisme. Aquesta afecció la pateixen un 30% dels espanyols. Pot tenir a veure amb situacions d'estrès i es pot tractar amb fèrules de descàrrega i fisioteràpia.

Hansi Flick farà rotacions en el Barça-València d'aquest diumenge. Els blaugrana no poden fallar més a casa davant d'un equip que lluita per fugir de la zona de descens.

Força amb les dents, provocant fricció... és el que coneixem com a bruxisme i és cada cop més freqüent. L'estrès i l'ansietat són les principals causes. Els casos no han parat de créixer des de la pandèmia... el 2019 ho patia el 6% de la població espanyola i ara, el 30%.

Mal de cap, oïdes i tensió a les galtes. Són els principals símptomes que ens han d’alertar de què podem patir bruxisme, però sovint no ho relacionem amb aquesta afecció.

És el cas del David, que no trobava l'origen dels dolors que patia, fins i tot a programar un tac cerebral fins que la dentista li va diagnosticar bruxisme. Afecta sobretot adults entre els 20 als 50 anys, i pot presentar-se de dia o de nit.

Una altra de les conseqüències acostuma a ser la tensió a la musculatura de les espatlles.

A Catalunya es graduen cada any un miler de metges. Una xifra que s'incrementarà els pròxims anys perquè des del curs passat hi ha un 13% més de places. I aquest número encara podria créixer més a llarg termini si tiren endavant els projectes de tres universitats catalanes que volen obrir noves facultats de Medicina.

En aquest solar on fins fa uns mesos hi havia una parròquia, la Blanquerna Universitat Ramon Llull hi construirà la nova facultat de Medicina. Uns estudis que també volen impartir la Universitat Abat Oliba i la Politècnica de Catalunya, que així ho anunciava l'abril passat.

Les tres universitats, dues de privades i una de pública, treballen per oferir els estudis a partir del curs 2026-2027. Però els estudiants de medicina s'hi oposen. Demanen que la inversió pública se centri en les facultats ja existents.

I han publicat un manifest en contra al que s'han adherit les universitats catalanes que ara imparteixen medicina. També els sindicats, que demanen millorar les condicions laborals perquè els metges formats aquí no marxin a altres països.

La creació de noves places MIR depèn del Ministeri de Sanitat. El departament de Recerca i Universitats està obert a la creació de noves facultats de medicina per donar resposta, diuen, a l'alta demanda d'accés a aquests estudis i a la mobilitat dels estudiants entre comunitats autònomes. Cap de les tres universitats ha volgut fer declaracions.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat a Canàries per defensar el finançament singular per Catalunya. Els ha dit que no tinguin por "que ens vagi bé" i que no passa res perquè un territori tingui singularitats. No es trenca res, ha dit.

També han parlat d'immigració. Illa s'ha mostrat obert a acollir més menors no acompanyats. Ha dit això unes hores després que Sílvia Orriols d'Aliança Catalana hagi perdut la moció de confiança a Ripoll. L'oposició té 30 dies per presentar un candidat alternatiu a l'alcaldia.

Els retrets entre uns i altres continuen, i el desllorigador es fa esperar. Sembla que es tornarà a intentar amb la mateixa fórmula del decret òmnibus, un tipus de norma que agrupa múltiples mesures, però encara no es detallà si en caurà alguna de les que rebutgen PP i Junts. Sumar avisa que tampoc es pot deixar caure la mesura sobre els desnonaments.

La Moncloa assegura que el mes passat tenien un acord amb els de Puigdemont per aprovar-lo, però aquests mantenen que no hi havia res tancat.Si el Govern no ha fet res abans de dilluns, Junts pensa registrar una proposta al Congrés per la revalorització de les pensions i l'ajuda als transports.

El PP recorda que ja va presentar les seves. Per accelerar-ho tot via decrets llei, insta Sánchez a convocar un Consell de Ministres extraordinari. Anuncien una campanya de recollida de signatures i es dirigeixen també als sindicats.

Sánchez aposta per presentar un nou decret òmnibus amb totes les mesures rebutjades pel Congrés i demana a PP i Junts que l'aprovin per responsabilitat.

Illa i Clavijo coincideixen que s'ha de renovar el sistema de finançament de les comunitats amb un debat serè i calmat.

Els mediadors són clau en la campanya de la fruita de Lleida. Però sovint arriben quan ja ha començat. Aquest any els pagesos confien a poder-los contractar abans perquè ja poden demanar les subvencions a la Generalitat.

Hi haurà clàssic a la final de la Supercopa femenina. El Reial Madrid s'enfrontarà al Barça diumenge al migdia, en directe a La 2.

Illa comença la gira autonòmica pel finançament a les Illes Canàries defensant la solidaritat i obrint-se que Catalunya rebi més menors no acompanyats. 

L’oposició intenta un govern alternatiu a Ripoll després que Sílvia Orriols perdés la moció de confiança vinculada als pressupostos. 

La Guàrdia Civil amb la col·laboració de l'Europol ha desarticulat un grup criminal assentat a Catalunya dedicat al tràfic internacional de drogues

El Reial Madrid serà el rival del Barça a la final de la Supercopa d’Espanya femenina, que s'ha classificat després d'una treballada victòria contra la Reial Societat.

Ernest Urtasun creu que "l'obligació" del govern espanyol és "arreglar el més ràpid possible" la caiguda del decret òmnibus: "No és el moment del tacticisme i els retrets". El ministre de Cultura acusa PP i Junts d'abusar de tacticisme "a esquena de la gent" amb el 'no' a les mesures socials. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, descarta deixar caure alguns perquè sigui aprovat el decret: "Ningú dels que van votar en contra ens ha dit quines són les mesures que no veuen". Urtasun admet una "negociació molt forta" a l'executiu per acordar les mesures del decret òmnibus. El ministre no dona per morts els pressupostos i confia que la legislatura duri: "Junts no podria explicar una moció de censura de la mà de Vox". D'altra banda, avança un acord amb el PSOE per tramitar d'urgència la reducció de la jornada laboral: "El text no es tocarà". I veu "molt difícil" que hi hagi acords per pressupostos que no responguin a l'emergència de l'habitatge, en referència al cas de Barcelona.

El president del govern Pedro Sánchez acusa a Junts, PP i Vox de fer una oposició destructiva que causa dolor social. El seu no a la llei ha suposat que no pugin les pensions i que s'acabi la bonificació al transport públic.

 Els sindicats ja han anunciat mobilitzacions per protestar per aquesta decisió. Ara Junts i PP reclamen que el govern torni a presentar els decrets per separat.

També analitzem les noves amenaces de Trump amb els nostres tertulians Xavier Melero, Iva Anguera i Jordi Cabré