Enlaces accesibilidad
arriba Ir arriba

Barenboim tuvo que pedir que pararan los apausos del público madrileño que le recibió un año más junto a la Orquesta West-Eastern Divan formada por palesttinos, israelíes y españoles y que intenta crear lazos entre dos culturas en conflicto. Este lunes, consiguieron parar la lluvia interpretando a Mahler.

Por su parte, Plácido Domingo volvió tras 19 años de ausencia al Festival de Música de Peralada. Allí recibió la Medalla de Oro e interpretó algunas de las arias de ópera y zarzuela que han marcado su carrera.

Es una de las citas musicales del verano, el concierto que el director de orquesta Daniel Barenboim celebra cada mes de agosto en la Plaza Mayor de Madrid. Una buena oportunidad para acercar a Beethoven o a Mahler a todos los públicos. Nosotros hemos hablado con el director argentino-israelí.

Aida va ser un encàrrec del govern egipci a Verdi per ser estrenada (1871) a l'Òpera del Caire, inaugurada de poc. Per això, a Aida hi ha també una voluntat, molt pròpia del segle XIX, de fer d'aquesta òpera un gran espectacle que rememorés la glòria i l'esplendor de l'antic Egipte: la marxa triomfal respon a aquest designi. Però Aida és, molt més encara, una òpera intimista dedicada a expressar sentiments d'amor, de gelosia, de nostàlgia o d'humiliació que els personatges viuen en intrigues d'alcova, emparades per la nit o ofegades entre les pedres de la seva propia tomba.

Són molts els impediments -enemistats entre famílies, conflictes de conviccions o d'interessos, odi entre pobles- que, en el drama romàntic italià, es poden interposar entre dos enamorats, però habitualment el seu sentit sempre és el mateix: mostrar la força d'un amor que no pot ser vençut per res ni per ningú. Aquest és el cas dels protagonistes d'aquesta òpera: Aida, la princesa etíop convertida pels egipcis en una esclava, i Radamés, el victoriós general que sotmet els etíops.

Aida se situa a Egipte -a «l'època de poder dels faraons», diu vagament el llibret- dins el marc d'una campanya militar dels egipcis contra els etíops que amenacen envair-los i que acaba amb la victòria egípcia i la captivitat del rei etíop Amonasro.

En aquest context, se situa l'amor del cap militar egipci -Radamès- i de l'esclava etíop Aida, filla d'Amonasro. Es tracta, doncs, d'un amor que aconsegueix superar l'odi dels vençuts pels vencedors i la diferència de posició social que separa els enamorats a la cort egípcia. Però el seu amor, encara, és més fort que les amenaces i les seduccions d'Amneris, la filla del rei d'Egipte enamorada de Radamès, i és capaç també de superar l'engany amb què Aida traeix Radamès al forçarlo a confessar els seus plans militars contra els etíops. Això comporta que Radamès sigui condemnat pels egipcis a ser enterrat viu, però l'amor d'Aida serà més fort que aquesta sentència i preferirà compartir la tomba amb ell que acceptar que la mort els separi.

  • El clarinetista valenciano José María Santandreu visita el plató para hablar de su nuevo proyecto e interpreta una obra contemporánea
  • Además, un reportaje sobre el maratón 'Sólo Música' que se celebró en el Auditorio Nacional para festejar el Día de la Música