Immigració: el passat que ha construït la Badalona d’avui dia
La Recepta Perduda- La ciutat ha estat i és punt d’acollida d’immigrants, molts dels quals han lluitat perquè tingui els serveis que té avui dia
- Per què ja no es pesca a Badalona
LORENA MONTÓN
Badalona, com moltes altres localitats catalanes, ha construït la seva identitat i els seus barris gràcies a l'onada d’immigrants que van arribar als anys 50 del segle XX. A ‘La Recepta Perduda’, Sílvia Abril descobreix que ells, juntament amb els badalonins de naixement, van protagonitzar revoltes i manifestacions per aconseguir millores als seus barris per tenir una vida digna.
L’allau d’immigració que ho va canviar tot
Badalona és una localitat de tradició pagesa amb una estreta relació amb el mar. Arribats els anys 50, va ser punt d’arribada de moltes persones que provenien d’altres indrets d’Espanya i que buscaven un futur millor. “Vam passar d’uns 70.000 habitants a gairebé 200.000, un gran creixement que va produir un urbanisme totalment descontrolat”, explica l’antropòleg i museòleg Joan Mayné, qui apunta que “la feinada va ser recosir aquest urbanisme entre un barri i un altre perquè funcionaven per separat. Vivien uns d'esquena als altres”.
Tota aquesta població migrada vivia com podia. En alguns casos, anaven a parar a casa d’algun familiar que ja tenien a Badalona; en altres, es podien permetre rellogar una habitació a casa d’algú. Però moltes persones vivien en barraques. “A mesura que podien, anaven portant cap aquí la família d’Andalusia, Extremadura, etc.”, assenyala l’especialista.
Els barris de Badalona abans de ser urbanitzats amb els serveis adequats
L’acció veïnal, clau per aconseguir millores
Sílvia Abril es troba al Mercat de la Salut, un dels barris més populars de Badalona, amb la Rosario, una veïna que procedeix d’Almeria. “Vaig venir amb 19 anys. Em vaig casar i vaig venir cap a Badalona, i aquí em vaig quedar”, explica a 'La Recepta Perduda'. “Tot això eren camps i cases de pagès, no hi havia ni escola, ni plaça”, recordar i assenyala que “l’Associació de Veïns i els mateixos veïns van fer molt” per canviar aquesta situació.
La Rosario rememora les vagues que van protagonitzar per demanar uns serveis mínims pel barri com la construcció d’una escola i com van reclamar-ho: corrent davant dels "grisos". “No teníem de res, ni aigua. Vam haver de lluitar moltíssim”, asegura.
Cartells a les cases dels veïns de Badalona reclamant millores als anys 70
I és que, com explica Joan Mayné, “sentir-se d’un barri té molt a veure amb la història d’aquell barri, les seves lluites i les vivències que s’han compartit”. De fet, comenta que “les consciències de barri han sigut molt importants i molt fortes durant molt de temps, sobretot com a resultat d’un urbanisme desmesurat a mitjans dels anys 60 i 70”. Les onades migratòries a Badalona s’han anat repetint en dècades posteriors i, en paraules de Mayné, “aquesta és una ciutat cruïlla de moltes migracions”, una realitat que marca el caràcter i la identitat de Badalona.
