Enlaces accesibilidad
arriba Ir arriba
D'un temps, d'un país

El Tibdabo

Programa dedicat a la muntanya del Tibidabo, a la Serra de Collserola de Barcelona. Carreteres d'accés, Observatori Fabra, llibre de visites amb la signatura d'Alfons XIII i la de camil Fabra, donant de l'edifici. Interiors amb sismògrafs i material d'observació. Tramvia Blau i funicular. Foto de la primera capella que es va construir al Tibidabo, inaugurada el 3 de juliol del 1886. Fotos de 1901 i 1926. El Sagrat Cor, les antenes de ràdio i televisió, Parc d'Atraccions, amb nens i grans: cavallets, muntanya russa, avió, parc d'animals, castell encantat des del tren, cotxes de xoc, tren aeri, màquines automàtiques i autòmats, miralls deformants, laberint i l'atracció anomenada 'Látigo'. Interior i exterior del temple.

D'un temps , d'un país

La cobla

Programa dedicat a les cobles. Plaça Nacional de Torroella de Montgrí, on es va ballar per primera vegada la sardana l'any 1844. Partitura d'una sardana. Assemblea del Foment de la Sardana Pep Ventura, a Figueres. Josep Puigmal, president d'aquesta entitat, parla de Pep Ventura. Fotos de Ventura; bust dedicat al músic i a la sardana a Figueres. Fotos de la inauguració del monument; tomba de Pep Ventura. Lluís Albert, músic i historiador, parla de l'evolució de la cobla i dels instruments al llarg dels anys. Instruments de la cobla: xeremia, flabiol, tible, tenora, tamborí. Pere Pardo, constructor d'instruments musicals de la Bisbal, explica el procés de fabricació d'alguns d'aquests instruments. Assaig de la cobla. Casa on va néixer el compositor Vicenç Bou i Geli. Conrad Salou, director de la Cobla la Principal de la Bisbal, fa un repàs històric de la cobla. Se la reconeix com a cobla Oficial de la Generalitat des del 1932. El títol els fou restituït el 8 de setembre del 1978. Foto de Pau Casals, Francesc Pujol i Joan Llongueras, com a jurats d'un concurs de cobles el 26 de juliol de 1932, amb Francesc Macià presidint. Imatges del monument homenatge al compositor Juli Garreta a Sant Feliu De Guíxols. El compositor Rafael Figueras, de Sant Feliu de Guíxols, parla de Garreta. Fotos de Juli Garreta, casa natal i ballada de sardanes. Assaig d'una cobla juvenil.

D'un temps, d'un país

La Rambla

Documental sobre la Rambla de Barcelona. Cada tram l'explica un personatge: Avel·lí Artís Gener, Tísner, Carles Sentís, Alexandre Cirici Pellicer, Josep Maria Carandell o Josep Maria Lladó. Imatges de gent passejant, grup Hare Krishna, neteja botes, font de Canaletes, gent asseguda a les cadires, cine Capitol, dit també 'Can Pistoles', l'Ateneu Barcelonès. Acadèmia de Ciències i Arts, acadèmia de policia, manifestació dels treballadors de l'Hospital de Sant Pau, magatzems Sepu, edifici de Tabacos de Filipinas, carrer Portaferrissa, església de Betlem, carrer del Carme, pintors, floristes, antiga farmàcia que ara és una sabateria, mural de Joan Miró al pla de l'Ós, botiga amb un drac que aguanta un paraigua. Liceu. Drugstore, Cafè de l'Òpera, Llibreria Salas, caserna que estan enderrocant, hotels, botigues de records, Bar Glaciar, travestis, plaça Reial, grup de música, farola de Gaudí, cerveseries, aparador del Museu de Ciències, entrada al barri xino, Teatre Principal, parada 'Cazalla de la Sierra', cabaret 'Panam's', monument a Frederic Soler 'Pitarra', lavabos i dutxes subterranis, cabaret 'La buena sombra', edifici del número 10 de la Rambla on van morir diverses persones pels Fets d'Octubre del 1934. Museu de Cera, església de Santa Mònica, Comandància de Marina i Govern Militar, cotxe de cavalls, fotògrafs, Colom, reproducció de la caravel·la Santa Maria, golondrines. Emès el 17/10/1978

Hablemos de historia en RTVE

Luis Candelas, bandolero

El fenómeno del bandolerismo en la España del siglo XIX ha contado con personajes legendarios. De entre ellos, uno de los que alcanzaron mayor notoriedad es Luis Candelas, cuya azarosa biografía es muy interesante.




Este lunes el secretario de Estado de Memoria Democrática, Fernando Martínez, ha recibido en Moncloa a familiares que han reclamado la exhumación de víctimas de la Guerra Civil en el Valle de Cuelgamuros. Este valle, anteriormente conocido como el Valle de los Caídos, cambió su nombre tras la entrada en vigor de la Ley de Memoria Democrática.

Este valle está considerado la mayor fosa común de España. Hay enterrados 33.833 restos de víctimas de ambos bandos de la Guerra Civil. Los trabajos forenses de exhumación iniciados el pasado 12 de junio afectan solo a las 128 víctimas reclamadas por sus familiares. Los técnicos que trabajan en las exhumaciones han identificado los restos de doce personas y de cuatro ya saben las identidades concretas. Son Valerico Canales, Emilio Caro, Flora Labajos y Román González, todas ellas del grupo de los denominados "siete de Pajares", por ser de Pajares de Adaja, en Ávila, fusilados en la Guerra Civil.

Hablamos en Por tres razones con Juan Luis González, nieto de Román González, uno de los "siete de Pajares", y ha sido una de las personas que ha venido hoy a Madrid para conocer más detalles de los trabajos de exhumación.

"Ojalá se hubieran encontrado antes. Cuando empezó el proceso había varios hijos vivos aún"

El escritor y periodista gaditano Antonio Fuentes acaba de publicar "La huella borrada". Un relato centrado en Horacio Hermoso, el último alcalde republicano de Sevilla. El regidor, fue apresado y fusilado por Queipo de Llano tras el golpe de estado del 18 de julio del 36. Sus restos, aún no han sido encontrados.

Locos por los clásicos

Plutarco. Vida de Teseo

El ateniense Teseo entra en el Laberinto y mata al Minotauro, ese ser monstruoso antropófago. Después consigue salir gracias al hilo de Ariadna, hija del rey Minos de Creta. Con ello libera a Atenas del cruento tributo que tenía que hacer cada siete años para alimentar a la bestia. Lo cuenta el escritor griego Plutarco (siglos I-II dC) en su “Vida de Teseo” dentro de su obra “Vidas Paralelas”. Borges recreará el mito en uno de sus mejores cuentos, “La casa de Asterión”. Este episodio universal de la literaria nos sigue fascinando.

Como no hay nada más moderno que los clásicos, les ponemos música actual. La banda sonora de este mito contado por Plutarco está formada por: “C’est si bon”, por Emilie-Claire Barlow; la banda sonora de “007. No time to die” por Hans Zimmer; “Hero” de Enrique Iglesias; la banda sonora de Angelo Baladamenti para “Twin Peaks” de David Lynch y “Fought and lost” de Sam Ryder”

Trazamos tres semblanzas biográficas correspondientes otras tantas mujeres españolas que realizaron una fructífera labor intelectual en el siglo XX. Dos de ellas, incluso, brillaron como reporteras de guerra. Cada una de ellas intenta, a su manera, contribuir a la evolución de la sociedad de su tiempo.


Se dice que lo más cercano y valioso, precisamente por tenerlo cerca, es lo que no solemos valorar ni conocer. De ello parte la iniciativa de profesores del colegio Juan de Mena de Córdoba, para acercar los tesoros históricos de la ciudad califal a los niños de quinto de primaria. Con ellos de protagonistas, han grabado un corto.

Abre sus puertas el Pabellón de Historia Natural de Almería, un museo que ve la luz dentro de la Universidad almeriense tras cuatro años de trabajos y que nace como revulsivo de la divulgación científica de zonas áridas y semiáridas.

Capítol 'Alfred Nobel i els seus invents' de la sèrie Alfred Nobel. Documental biogràfic sobre la figura d'Alfred Nobel (Estocolm 1833 - Sanremo 1896). d'aquest científic, químic i industrial suec, descobridor de la dinamita el 1866; de la gelatina explosiva el 1875; i de la pólvora balística el 1888. El seu desig de compensar el dany involuntari que havia causat a la Humanitat amb aquests descobriments l'impulsaren a crear els Premis Nobel. Aquest programa és commemoratiu del 150 aniversari del seu naixement.

Documental sobre la finalitat dels Premis Nobel i dels mecanismes que se segueixen fins concedir-los. Diversos experts expliquen com es fa la selecció dels premiats. Pertany a la sèrie 'Alfred Nobel' quer explica perquè el mecenes volgué crear aquests guardons que porten el seu nom.

Alfred Nobel

Salvador Espriu

L'escriptor català Salvador Espriu ha estat nominat en diferents ocasions com a candidat al Premi Nobel de Literatura. Aquest programa, amb guió de l'escriptora Carme Riera, fa una síntesi biogràfica i literària d'Espriu, amb declaracions de persones vinculades a la literatura i els premis Nobel.

Arenys de Mar. Cementiri del Brull on és enterrat el seu gran amic, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El cantant Raimon ens parla dels poemes d'Espriu que ha musicat. Carme Riera parla de 'La pell de brau'. Monument a Pau Casals, d'Apel·les Fenosa. Francesc Vallverdú, escriptor, sobre la candidatura d'Espriu al Premi Nobel de Literatura. Fragment de l'obra de teatre 'Antígona'. Ricard Salvat, director de teatre, parla de l'aportació d'Espriu. Espriu en declaracions sobre el Nobel; Artur Lundkvist, membre del jurat del Nobel de Literatura, parla d'Espriu. Espriu, sobre la literatura catalana i el Nobel. L'editor Josep Maria Castellet, sobre l'opinió de Lundkvist. Salvador Espriu, llegint. Guió de Carme Riera, producció de Joan Guasch, realiotzació de Luis López Doy, ajundant de realitzacio Begoña Aguire Ibarra. Amb les veus de Felip Peña, Pau Garsaball i Josep Maria Bachs. Emès a la Peimra cadena el 21/10/1983.