"Tiempo de mujeres. Huellas femeninas en la historia de Navarra", es una exposición que recorre la diversidad de las mujeres navarras a lo largo de los siglos, de las reinas a las trabajadoras de las fábricas. Se puede visitar hasta el 29 de octubre
En este nuevo podcast de “¡Pero qué invento es esto!” vamos a hablar de un invento que es el ejemplo arquetípico de cómo un ingenio singular puede llegara revolucionar la divulgación y el conocimiento del ser humano. La máquina de escribir.
Y en la segunda parte, nos acercaremos a lo entresijos de un curioso teorema, que tiene que ver con nuestro invento de hoy, y cuyo protagonista es, nada más y nada menos, que un simpático mono.
Si estos asuntos te interesan, pulsa la tecla correcta y escúchate este podcast, que ya verás qué bien.
El dibujante Kim, fundador de la revista satírica 'El jueves', acaba de publicar su nueva novela gráfica. 'Fouché, el genio tenebroso' es una historia sobre un personaje real, que sobrevivió a los momentos más convulsos de la historia de Francia. "Es un personaje desconocido y que siempre cayó de pie, cae muchas veces pero siempre cae de pie", asegura Kim. Un conspirador que el dibujante descubre a través de la biografía del escritor austríaco Stefan Zweig. Kim aborda una historia trágica, pero mantiene su estilo: caras, expresiones, dibujadas siempre con un pedacito de humor.
Antonio Pampliega cuenta en su libro "El quinto nombre. El viaje hacia un pasado incómodo" la historia de un crimen oculto durante la Guerra Civil en su pubelo
Seguimos en Córdoba por un llamativo hallazgo. Un hueso de la muñeca de un elefante de batalla de hace más de 2.000 años ha aparecido en la ciudad, en unas obras, rodeado de material bélico de la época. Su estudio llevará a las guerras púnicas en el primer asentamiento romano de la ciudad, aportando datos.
Se ofrece una breve semblanza de la vida y la acción política de Ana Mendoza de la Cerda, Princesa de Éboli, una mujer que ejerció notoria influencia en las intrigas de poder que se operaron en la corte de Felipe II. Dichas intrigas dieron lugar a que la Princesa de Éboli acabara perdiendo el favor real.
En el siglo XI hablaba de ello la médico, compositora, escritora, filósofa y monja Hildegarda de Bingen. Hoy conocemos su figura y la de otras como Cécile Louise Stéphanie Chaminade, que asistió a ver cómo en 1911 se funda en Inglaterra la Society of Women Musicians'.
Miguel Baselga, en "Lo que no me contaron en el conservatorio", su sección semanal de Por tres razones.
Salvador Alsius comença llegint un fragment de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, que retrata l'època de postguerra, la fam, el racionament... Presenta el tema de la postguerra a Catalunya. Borja de Riquer, assessor històric del programa, fa una panoràmica de la societat catalana d'aquell moment en el qual conflueixen molts factors negatius: l'inici de la dictadura franquista, la Segona Guerra Mundial, l'aïllament polític i la puja de preus. Imatges de les oficines on es distribuïa el menjar, cotxes que van amb gasogen per la falta de benzina, estraperlo, mercat negre. Els convidats són testimonis de l'època: Joan Guillamet Tuèbols, catedràtic de Llengua i Literatura i escriptor, autor del llibre 'Tots hem fet estraperlo'; Josep Riba Ortínez, actual president de la junta de govern de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i expresident de la junta del cotó, representant d'industrials tèxtils; i Joan Rocabert Guillem, industrial del metall, que ve al programa com a representant de la gent del carrer, que és la que més va patir l'escassetat. Fragment de 'Berenàveu a les fosques', de Josep Maria Benet i Jornet, obra de TVE Catalunya que representa l'època. Imatges de fetes de barri, sardanes, platges, piscines, edificis en ruïnes, paletes, fàbriques tèxtils, telers, autoritats civils i militars a una de les primeres edicions de la Fira de Mostres de Barcelona (desconeixem si es tracta de l'any 1942 o 1943), manifestacions i votacions del referèndum de 1947, anomenat de la consolidació del sistema franquista. Presó Model, hospitals, auxili social, nens orfes pelats al zero, concentració falangista a l'estadi de Montjuïc. Comiat del programa amb els rètols sobre impressionats dels programes emesos durant la temporada. NOTA: entre els minuts 45'27 i 46'50 del programa, falta imatge, per mal estat del suport original.
La noche en 24 horas entrevista a José Juan y Cecilia Bartolomé, autores del documental "Después de…", que se retrata a la España después de Franco. Una obra que cumple 40 años desde su presentación, aunque se rodó entre el 1979 y el 1981. Además, cuenta con dos partes: ‘No se os puede dejar solos’ y ‘Atado y bien atado’
Debat sobre l'assemblea que es va celebrar al paranimf de la Universitat Central de Barcelona el 1957, contra el règim franquista i les forces públiques. Imatges de la UB y de la sala, veu en off del discurs del 1957. Premsa i propaganda amb motiu del tancament al paranimf i imatges dels tancats en protesta per la dictadura, dins la sala. Participen Domènech Madolell, Max Cahner i Jaume Lores. Presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Borja de Riquer.
Debat sobre l'alçament militar del 1936, que va començar a l'Àfrica i el dia 18 i que va arribar a Catalunya l'endemà, el 19 de juliol. Intervenen Manuel Cruells Pifarré, escriptor i testimoni dels fets; Marià Casasús Lacasta, jubilat i exmilitant de la CNT; i Enric Adroher Pascual, 'Gironella', mestre jubilat, exsecretari del sindicat de metges, exmilitant del POUM i militant del PSC. Amb imatges dels carrers de Barcelona, trinxeres, edificis, civils armats, edificis destruïts, oficines d'allistament i de la Telefònica. L'assessor del programa, l'historiador Borja de Riquer, explica que han trobat combatents franquistes que els han donat informació, però cap que hagi volgut participar en aquest programa. Joan B. Culla, historiador, explica els fets que van succeir a Catalunya durant la república i el que va representar el 19 de juliol a Catalunya.
Debat sobre els festivals de música del Mediterrani i la importància que va tenir per a Catalunya guanyar-ne un, amb una cançó cantada en català, 'Se'n va anar' interpretada per Salomé. Imatges de Raimon autor de la cançó, cantant-la. Borja de Riquer introdueix el tema. Participen Juan Felipe Vila San Juan, realitzador veterà de TVE; Josep Maria Masip, exgerent de la discogràfica Edigsa; Raimon, l'autor. Imb imatges de diferents festivals de música del Mediterrani, directius de TVE com Jorge Arandes, Luis Ezcurra, Lucas Raya, tècnics com Joan Poch i camerògrafs, fotògrafs, públic, els presentadors Federico Gallo i Joaquín Soler Serrano. Entre els cantants, el Duo Dinámico i Nana Mouskouri. Jurat i votacions. Actuació de Salomé al festival del 1963 (El so no es correspon amb les imatges)
Debat i imatges del Festival poètic del Price, el 1970. Va ser un acte de reivindicació nacional i contra la dictadura, organitzat d'amagades i que va representar un impuls a la cultura i la llengua i d'esperança per a tots els assistents. Imatges del festival amb presentació de Joan Colomines, lectures dels propis poemes a càrrec d'Agustí Barta, Joan Oliver i Salvador Espriu; Joan Brossa, Francesc Vallverdú i Gabriel Ferrater, i el comiat de Joan Oliver. Participen al col·loqui l'escriptor Joan Coromines, l'actriu Montserrat Carulla i el poeta Joan Oliver, 'Pere IV'.
Reportatge sobre la dissolució del sometent, les forces civils armades. El Senat ha aprovat el 21 de setembre del 1978 el Projecte de Llei de la Policia. Un dels punts fa referència a la dissolució dels sometents. La conseqüència és l'extinció de la institució com a cos armat, tot i que continua existint com a entitat.
Estendards del sometent del Prat de Llobregat i del sometent del Baix Llobregat. Façana de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Xavier Caño entrevista un membre del sometent que explica per què s'oposen a la llei que els dissol. Entrevista a Macià Alavedra, diputat de CDC i membre de la comissió d'Interior que ha elaborat la llei de la policia, sobre la postura del seu partit respecte a la desaparició d'aquests cossos especials. Declaracions d'altres persones sense identificar. Cos històric del sometent, fotografies en blanc i negre, masia, repic de campana i campana. Estàtua del Timbaler, muntanyes de Montserrat. Publicacions del 'Somaten', portada, revista 'Paz y treva', butlletí oficial del cos de somatents. Foto de Miguel Primo de Rivera, passant revista. Bosc. Portada de La Vanguardia en la que es publica la notícia sobre la mort de Francesc Sabater. Caño entrevista un altre membre del sometent. Macià Alavedra comenta que el cos no té raó d'existir i manté que continuï com a associació dins la legalitat de la Constitució. Altres diputats també en contra de convertir el cos en una organització cívica. El membre del PSC diu el mateix. Emès el 26/09/1978.
Programa dedicat al desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola a l'illa de Menorca. Participen Deseado Mercadal, director del diari socialista 'Justicia Social'; Mateu Seguí, metge d'ideologia tradicionalista; i Antonio Pons Melià, oficial de l'exèrcit republicà. Imatges de vaixells de guerra, porta de la caserna i vaixell presó, d'esglésies destruïdes i capellans, portades de la premsa i propaganda, fotos antigues de vaixells i militars durant l'ocupació franquista. Presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla. NOTA: aquest programa es conserva sense capçalera
Programa dedicat al desembarcament republicà a Mallorca, el 1936, amb la participació de Joan Nadal Bujosa, alcalde de Bunyola, Mallorca, el 1936; Miquel Gayà Sitjar, poeta mallorquí; i Josep Maria Cols Baques, metge. Imatges dels vaixells republicans en direcció a Mallorca, evacuació de ferits al vaixell hospital i desembarcament al port de presoners republicans. Monuments i cementiri dels morts a Portocristo, Mallorca. Presentació i direcció de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla.
Programa i debat dedicat als presoners de la postguerra civil espanyola a Catalunya, amb imatges de soldats i de columnes de presoners al bosc. Participen tres testominis dels fets que van ser represaliats i van patir presó: Francesca Ferré 'Paquita', militant de la CNT i membre de l'Associació de Presos polítics represaliats pel franquisme; Adelaida Abarcas, membre de Juventudes Socialistas Unificadas i implicada en el cas de 'Las trece rosas'; i Àngel Cortés, pastor evangèlic i que va ser membre d'Estat Català. El presentador explica que falta un convidat, per grip, Antonio Cuadrado. L'historiador Borja de Riquer explica la fi de la guerra i les detencions a partir del 1939, sobretot per denúncies. L'1 de gener del 1940 hi havia a Espanya 213.000 presos; el 1950 encara hi ha un 70% de presos polítics. A Barcelona el 1939 es van fer 1150 consells de guerra, dels quals 900 ordinaris i la resta d'oficials, amb bastants processats a cadascun. Imatges de soldats franquistes disparant canons i de la Batalla de l'Ebre. Soldats caminant a Granadella després de l'ocupació. Presoners, pont de Tortosa i camps de treball. De Riquer també comenta la pel·lícula 'Prisioneros de guerra'. Presoners treballant i símbols feixistes. Borja de Riquer dona dades del nombre d'execucions o afusellaments a la postguerra a Catalunya, amb dades de l'estudi de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté
