Historia

'Nómadas', el ensayo de Anthony Sattin que publica la editorial Crítica rastrea el nomadismo desde antes de la biblia hasta su declive en la actualidad.

En este nuevo podcast de “¡Pero qué invento es esto!” vamos a hablar de un invento fundamental en la historia de la humanidad que sirve para abrir y para cerrar, y que permite o deniega el acceso a los mas variopintos lugares y objetos.

Y en la segunda parte nos acercaremos al enigma de un profundo conocedor del invento en cuestión: El misterioso Harry Houdini…

Si estos asuntos te interesan, descárgate éste podcast, antes de que se te escape, que ya verás qué bien.

• La mafia ha arraigado la delincuencia juvenil en la sociedad napolitana
• Pirañas: Los niños de la Camorra (2019), ganadora al Mejor guion en la Berlinale, llega a RTVE Play
• Descubre este y otro 6 películones aclamados por la crítica, disponibles gratis

• En La Promesa se conmemora el aniversario del descubrimiento del Océano Pacífico por Núñez de Balboa
• ¿Fue realmente él? ¿Y qué relación tiene con Elcano y Magallanes?
• Sigue todos los capítulos de La Promesa en RTVE Play

Programa dedicat als conservatoris de música. Palau de la Música Catalana. Conservatori Isaac Albéniz, a Girona, conservatoris del Liceu, de Barcelona, de Lleida i de Vilanova i la Geltrú. Vistes de Montserrat, basílica. Conservatori de Terrassa. Josep Freixes, Compositor.

Programa dedicat al Mercat del Ram de Vic, Osona. Plana de Vic, la plaça del Mercadal on es fa el mercat. Parades de joguines, palmes, flors, roba. Entrevista a visitants i venedors. Visita del president Josep Tarradellas al mercat del Ram el 1979. Les autoritats, a l'estand de la fira, hostesses que informen de les festes. Reina de les festes i dames d'honor. Bestiar, cavalls i vaques, maquinària agrícola. Els castellers de Vilafranca, actuant. Cotxes d'època, parc d'atraccions. Diumenge de Rams, benedicció de palmes i palmons a l'aire lliure. Focs artificials que posen punt final a la festa.

Programa dedicat a un sistema d'educació especial amb música. Ones del mar, ballarina, atletes corrents, músics, fotos d'Émile Jaques-Dalcroze, inventor del ritme per la música. Fotos del moviment rítmic. Fotos de Joan Llongueras i Badia, introductor del sistema al nostre país. Fotos de la seva filla, nens ballant, comentaris d'una neta de Llongueras que és continuadora del treball del seu avi. Gravats de Llongueras. Comentari del fill de Llongueras, Jordi. Nens cantants i practicant ritme. Comentaris de Josep Lluís Bonet, deixeble de Llogueras. Comentaris d'Octavi Saltor, vocal i membre honorari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Parla Manuel Cubeles, coreògraf. Escola Vil·la Joana, a Vallvidrera, fotos de l'Orfeó català. Nens ballant.

Programa dedicat a l'Escola de pintura d'Olot, a la Garrotxa. Olot. Exposició de pintura: Galeria Armengol; Danés Jordi a la galeria Els Arcs; Els Quatre Cantons; Joan Vilà Montcau, director de l'escola de Belles Arts d'Olot, parla de la influència del paisatge d'Olot a la pintura. Paisatges d'Olot: parc nou, casa pairal Castanys, exterior i interior. Joan de Malibrán Gelabert, conservador del Museu d'Art d'Olot, explica que representa aquest museu pels pintors de la ciutat. Quadres de Joaquim Vayreda, Marià Vayreda, Berga i Bosch, Josep Pujol, Soler Jorba, Bernades, Marsillach i Pascual. Fotos d'alumnes de l'escola de dibuix d'Olot del segle XIX. Interior de la casa pairal dels Vayreda. Jordi Vayreda, net del pintor, parla del seu avi Joaquim. Convent dels Carmelites on hi ha l'escola d'art. Interior, on un grup d'alumnes treballa a les aules de modelatge, dibuix, ceràmica i pintura.

Programa dedicat a les masies. Estudi de la masia catalana al Centre Excursionista de Catalunya, CEC. Ens parlen quatre dels membres: Vicenç Cusó, Pere Miquel Alarcón, Josep Llaudó i Amadeu Matosas, sobre els aspectes històrics, socials i econòmics de les cases de pagès. Interior de la masia Pallaresa al poble Espanyol de Barcelona. Objectes d'art a la masia de la família Vayreda. Casa de Solà Morales a Olot; Josep Sanchís Secanella, advocat, ens parla de l'aspecte jurídic establert a lesfamílies que vivien a les masies i la seva organització familiar. Conjunt agrícola i ramader del Serrat, a la muntanya de Bellmunt, a Osona. Fina Rifà i Josep Maria Cormand comenten el llibre que han publicat sobre El Serrat, titulat 'Camina que caminaràs', i ens descriuen la vida a la masia. Masies que son al costat d'edificis moderna a Barcelona:Can Raspall, Can Canet, Can Planes.

Programa dedicat a la muntanya del Tibidabo, a la Serra de Collserola de Barcelona. Carreteres d'accés, Observatori Fabra, llibre de visites amb la signatura d'Alfons XIII i la de camil Fabra, donant de l'edifici. Interiors amb sismògrafs i material d'observació. Tramvia Blau i funicular. Foto de la primera capella que es va construir al Tibidabo, inaugurada el 3 de juliol del 1886. Fotos de 1901 i 1926. El Sagrat Cor, les antenes de ràdio i televisió, Parc d'Atraccions, amb nens i grans: cavallets, muntanya russa, avió, parc d'animals, castell encantat des del tren, cotxes de xoc, tren aeri, màquines automàtiques i autòmats, miralls deformants, laberint i l'atracció anomenada 'Látigo'. Interior i exterior del temple.

Programa dedicat a les cobles. Plaça Nacional de Torroella de Montgrí, on es va ballar per primera vegada la sardana l'any 1844. Partitura d'una sardana. Assemblea del Foment de la Sardana Pep Ventura, a Figueres. Josep Puigmal, president d'aquesta entitat, parla de Pep Ventura. Fotos de Ventura; bust dedicat al músic i a la sardana a Figueres. Fotos de la inauguració del monument; tomba de Pep Ventura. Lluís Albert, músic i historiador, parla de l'evolució de la cobla i dels instruments al llarg dels anys. Instruments de la cobla: xeremia, flabiol, tible, tenora, tamborí. Pere Pardo, constructor d'instruments musicals de la Bisbal, explica el procés de fabricació d'alguns d'aquests instruments. Assaig de la cobla. Casa on va néixer el compositor Vicenç Bou i Geli. Conrad Salou, director de la Cobla la Principal de la Bisbal, fa un repàs històric de la cobla. Se la reconeix com a cobla Oficial de la Generalitat des del 1932. El títol els fou restituït el 8 de setembre del 1978. Foto de Pau Casals, Francesc Pujol i Joan Llongueras, com a jurats d'un concurs de cobles el 26 de juliol de 1932, amb Francesc Macià presidint. Imatges del monument homenatge al compositor Juli Garreta a Sant Feliu De Guíxols. El compositor Rafael Figueras, de Sant Feliu de Guíxols, parla de Garreta. Fotos de Juli Garreta, casa natal i ballada de sardanes. Assaig d'una cobla juvenil.

• El presupuesto será de 32 millones de euros que se repartirán entre Ministerio, Comunidad y Ayuntamiento
• El plan se divide en dos fases por razones “operativas, ciudadanas y sociales”

Documental sobre la Rambla de Barcelona. Cada tram l'explica un personatge: Avel·lí Artís Gener, Tísner, Carles Sentís, Alexandre Cirici Pellicer, Josep Maria Carandell o Josep Maria Lladó. Imatges de gent passejant, grup Hare Krishna, neteja botes, font de Canaletes, gent asseguda a les cadires, cine Capitol, dit també 'Can Pistoles', l'Ateneu Barcelonès. Acadèmia de Ciències i Arts, acadèmia de policia, manifestació dels treballadors de l'Hospital de Sant Pau, magatzems Sepu, edifici de Tabacos de Filipinas, carrer Portaferrissa, església de Betlem, carrer del Carme, pintors, floristes, antiga farmàcia que ara és una sabateria, mural de Joan Miró al pla de l'Ós, botiga amb un drac que aguanta un paraigua. Liceu. Drugstore, Cafè de l'Òpera, Llibreria Salas, caserna que estan enderrocant, hotels, botigues de records, Bar Glaciar, travestis, plaça Reial, grup de música, farola de Gaudí, cerveseries, aparador del Museu de Ciències, entrada al barri xino, Teatre Principal, parada 'Cazalla de la Sierra', cabaret 'Panam's', monument a Frederic Soler 'Pitarra', lavabos i dutxes subterranis, cabaret 'La buena sombra', edifici del número 10 de la Rambla on van morir diverses persones pels Fets d'Octubre del 1934. Museu de Cera, església de Santa Mònica, Comandància de Marina i Govern Militar, cotxe de cavalls, fotògrafs, Colom, reproducció de la caravel·la Santa Maria, golondrines. Emès el 17/10/1978

El fenómeno del bandolerismo en la España del siglo XIX ha contado con personajes legendarios. De entre ellos, uno de los que alcanzaron mayor notoriedad es Luis Candelas, cuya azarosa biografía es muy interesante.

• El consistorio ha colgado una réplica de la bandera que se enarboló el 12 de julio de 1873
• También se puede visitar una exposición sobre el Cantón en el Archivo Municipal de la ciudad, hasta el 8 de septiembre

• Ilustra los inicios de lo que podría ser una nueva época geológica
• En esta era la actividad humana se ha convertido en la influencia dominante sobre el medio ambiente

Este lunes el secretario de Estado de Memoria Democrática, Fernando Martínez, ha recibido en Moncloa a familiares que han reclamado la exhumación de víctimas de la Guerra Civil en el Valle de Cuelgamuros. Este valle, anteriormente conocido como el Valle de los Caídos, cambió su nombre tras la entrada en vigor de la Ley de Memoria Democrática.

Este valle está considerado la mayor fosa común de España. Hay enterrados 33.833 restos de víctimas de ambos bandos de la Guerra Civil. Los trabajos forenses de exhumación iniciados el pasado 12 de junio afectan solo a las 128 víctimas reclamadas por sus familiares. Los técnicos que trabajan en las exhumaciones han identificado los restos de doce personas y de cuatro ya saben las identidades concretas. Son Valerico Canales, Emilio Caro, Flora Labajos y Román González, todas ellas del grupo de los denominados "siete de Pajares", por ser de Pajares de Adaja, en Ávila, fusilados en la Guerra Civil.

Hablamos en Por tres razones con Juan Luis González, nieto de Román González, uno de los "siete de Pajares", y ha sido una de las personas que ha venido hoy a Madrid para conocer más detalles de los trabajos de exhumación.

"Ojalá se hubieran encontrado antes. Cuando empezó el proceso había varios hijos vivos aún"

El asesinato de Julio César, hace más de 2.000 años, es uno de los más célebres de la historia. Después de tanto tiempo, han concretado dónde se produjo el magnicidio. Un lugar que, por primera vez, se podrá visitar y que se incorpora al sinfín de rutas turísticas de Roma.

• Pegullal, un pazo típico de Galicia, nos ofrece admirar sus jardines y parte de su finca agrícola en visitas guiadas
• Jardines con historia nos muestra el trabajo de Fernando Caruncho, paisajista que diseñó este vergel

El escritor y periodista gaditano Antonio Fuentes acaba de publicar "La huella borrada". Un relato centrado en Horacio Hermoso, el último alcalde republicano de Sevilla. El regidor, fue apresado y fusilado por Queipo de Llano tras el golpe de estado del 18 de julio del 36. Sus restos, aún no han sido encontrados.