Debat sobre l'assemblea que es va celebrar al paranimf de la Universitat Central de Barcelona el 1957, contra el règim franquista i les forces públiques. Imatges de la UB y de la sala, veu en off del discurs del 1957. Premsa i propaganda amb motiu del tancament al paranimf i imatges dels tancats en protesta per la dictadura, dins la sala. Participen Domènech Madolell, Max Cahner i Jaume Lores. Presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Borja de Riquer.
Debat sobre l'alçament militar del 1936, que va començar a l'Àfrica i el dia 18 i que va arribar a Catalunya l'endemà, el 19 de juliol. Intervenen Manuel Cruells Pifarré, escriptor i testimoni dels fets; Marià Casasús Lacasta, jubilat i exmilitant de la CNT; i Enric Adroher Pascual, 'Gironella', mestre jubilat, exsecretari del sindicat de metges, exmilitant del POUM i militant del PSC. Amb imatges dels carrers de Barcelona, trinxeres, edificis, civils armats, edificis destruïts, oficines d'allistament i de la Telefònica. L'assessor del programa, l'historiador Borja de Riquer, explica que han trobat combatents franquistes que els han donat informació, però cap que hagi volgut participar en aquest programa. Joan B. Culla, historiador, explica els fets que van succeir a Catalunya durant la república i el que va representar el 19 de juliol a Catalunya.
Debat sobre els festivals de música del Mediterrani i la importància que va tenir per a Catalunya guanyar-ne un, amb una cançó cantada en català, 'Se'n va anar' interpretada per Salomé. Imatges de Raimon autor de la cançó, cantant-la. Borja de Riquer introdueix el tema. Participen Juan Felipe Vila San Juan, realitzador veterà de TVE; Josep Maria Masip, exgerent de la discogràfica Edigsa; Raimon, l'autor. Imb imatges de diferents festivals de música del Mediterrani, directius de TVE com Jorge Arandes, Luis Ezcurra, Lucas Raya, tècnics com Joan Poch i camerògrafs, fotògrafs, públic, els presentadors Federico Gallo i Joaquín Soler Serrano. Entre els cantants, el Duo Dinámico i Nana Mouskouri. Jurat i votacions. Actuació de Salomé al festival del 1963 (El so no es correspon amb les imatges)
Debat i imatges del Festival poètic del Price, el 1970. Va ser un acte de reivindicació nacional i contra la dictadura, organitzat d'amagades i que va representar un impuls a la cultura i la llengua i d'esperança per a tots els assistents. Imatges del festival amb presentació de Joan Colomines, lectures dels propis poemes a càrrec d'Agustí Barta, Joan Oliver i Salvador Espriu; Joan Brossa, Francesc Vallverdú i Gabriel Ferrater, i el comiat de Joan Oliver. Participen al col·loqui l'escriptor Joan Coromines, l'actriu Montserrat Carulla i el poeta Joan Oliver, 'Pere IV'.
Reportatge sobre la dissolució del sometent, les forces civils armades. El Senat ha aprovat el 21 de setembre del 1978 el Projecte de Llei de la Policia. Un dels punts fa referència a la dissolució dels sometents. La conseqüència és l'extinció de la institució com a cos armat, tot i que continua existint com a entitat. Estendards del sometent del Prat de Llobregat i del sometent del Baix Llobregat. Façana de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Xavier Caño entrevista un membre del sometent que explica per què s'oposen a la llei que els dissol. Entrevista a Macià Alavedra, diputat de CDC i membre de la comissió d'Interior que ha elaborat la llei de la policia, sobre la postura del seu partit respecte a la desaparició d'aquests cossos especials. Declaracions d'altres persones sense identificar. Cos històric del sometent, fotografies en blanc i negre, masia, repic de campana i campana. Estàtua del Timbaler, muntanyes de Montserrat. Publicacions del 'Somaten', portada, revista 'Paz y treva', butlletí oficial del cos de somatents. Foto de Miguel Primo de Rivera, passant revista. Bosc. Portada de La Vanguardia en la que es publica la notícia sobre la mort de Francesc Sabater. Caño entrevista un altre membre del sometent. Macià Alavedra comenta que el cos no té raó d'existir i manté que continuï com a associació dins la legalitat de la Constitució. Altres diputats també en contra de convertir el cos en una organització cívica. El membre del PSC diu el mateix. Emès el 26/09/1978.
Programa dedicat al desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola a l'illa de Menorca. Participen Deseado Mercadal, director del diari socialista 'Justicia Social'; Mateu Seguí, metge d'ideologia tradicionalista; i Antonio Pons Melià, oficial de l'exèrcit republicà. Imatges de vaixells de guerra, porta de la caserna i vaixell presó, d'esglésies destruïdes i capellans, portades de la premsa i propaganda, fotos antigues de vaixells i militars durant l'ocupació franquista. Presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla. NOTA: aquest programa es conserva sense capçalera
Programa dedicat al desembarcament republicà a Mallorca, el 1936, amb la participació de Joan Nadal Bujosa, alcalde de Bunyola, Mallorca, el 1936; Miquel Gayà Sitjar, poeta mallorquí; i Josep Maria Cols Baques, metge. Imatges dels vaixells republicans en direcció a Mallorca, evacuació de ferits al vaixell hospital i desembarcament al port de presoners republicans. Monuments i cementiri dels morts a Portocristo, Mallorca. Presentació i direcció de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla.
Programa i debat dedicat als presoners de la postguerra civil espanyola a Catalunya, amb imatges de soldats i de columnes de presoners al bosc. Participen tres testominis dels fets que van ser represaliats i van patir presó: Francesca Ferré 'Paquita', militant de la CNT i membre de l'Associació de Presos polítics represaliats pel franquisme; Adelaida Abarcas, membre de Juventudes Socialistas Unificadas i implicada en el cas de 'Las trece rosas'; i Àngel Cortés, pastor evangèlic i que va ser membre d'Estat Català. El presentador explica que falta un convidat, per grip, Antonio Cuadrado. L'historiador Borja de Riquer explica la fi de la guerra i les detencions a partir del 1939, sobretot per denúncies. L'1 de gener del 1940 hi havia a Espanya 213.000 presos; el 1950 encara hi ha un 70% de presos polítics. A Barcelona el 1939 es van fer 1150 consells de guerra, dels quals 900 ordinaris i la resta d'oficials, amb bastants processats a cadascun. Imatges de soldats franquistes disparant canons i de la Batalla de l'Ebre. Soldats caminant a Granadella després de l'ocupació. Presoners, pont de Tortosa i camps de treball. De Riquer també comenta la pel·lícula 'Prisioneros de guerra'. Presoners treballant i símbols feixistes. Borja de Riquer dona dades del nombre d'execucions o afusellaments a la postguerra a Catalunya, amb dades de l'estudi de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté
Debat moderat per Salvador Alsius sobre el nou moviment obrer dels anys 60, el naixement dels sindicats en clandestinitat, la influència del sindicalisme cristià i els capellans obrers. Intervenen testimonis d'aquella època de lluites clandestines dels treballadors: Ángel Alcazar, treballador de banca que als 60 va militar a la HOAC (Hermandad de Obreros de Acción Católica), ii actualment a CCOO; Julio Morera, treballador de banca i militant de la JOC, Joventut Obrera Catòlica, i actualment vinculat al PSC i tinent d'alcalde de l'Hospitalet de Llobregat; de Terrassa, Ramon Puiggròs, exmilitant de la JOC, obrer del tèxtil i actual president de la Federació del Tèxtil de CCOO, i Joan Rofes, un dels primers capellans de la parròquia d'Egara, barri obrer de Terrassa, que actualment fa de professor. L'historiador Borja de Riquer exposa les circumstàncies socials que van provocar el fenomen. Imatges de curset de formació obrera, foto de Morera en un casament al costat de Raimon Obiols i la seva xicota, fot de Morera amb González Casanovas, exteriors de la parròquia de Sant Andreu a la plaça Orfila, propaganda, parròquia de Sant Medir a la Bordeta, i la de Sant Ramon Nonat.
Debat sobre els Fets de Prat de Molló, una invasió frustrada de la Garrotxa des de territori francès, preparada i dirigida per Francesc Macià, i que havien de dur a terme un grup de militants d'Estat Català, el 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera. Participen al programa tres persones que van ser militants d'Estat Català, partit nacionalista i paramilitar, en el moment dels fets: Josep Marlés, de Sant Feliu de Llobregat, nascut el 1903; Joan Nicolau, Torrelles de Llobregat, de 78 anys; i Ramon Boixader, nascut a Berga el 1901. L'assessor i historiador Joan B. Culla posa en antecedents els espectadors sobre els fets a debat. Imatges de Macià, butlletes de l'emprèstit Joan Claris, creat per Macià per a recollir fons per a finançar les seves activitats a l'exili el 1924, i el pla estratègic de Macià. Macià va formar les columnes Rovira que havien d'entrar a Catalunya des de Sant Llorenç de Cerdans i la columna Martí Vilanova des de Prats de Molló, coincidint totes dues a Olot. L'operació es va frustrar per la intervenció de la policia. Imatges de Prats i de la casa que va llogar Macià i on va viure fins que el cop va fracassar. ERC hi ha instal·lat un placa commemorativa. Sant Llorenç de Cerdans i el Mas de l'Orri que va ser centre d'operacions. Estació de tren de Perpinyà. Llibrer 'La Catalogne rebelle', en francès, dedicat per Francesc Macià a Ramon Boixader. Detencions, foto de Josep Rovira, portades de diaris, fotos d'un dels judicis celebrats a París i de Macià exiliat a Brussel·les. Culla explica també el procés jurídic del 1927.
Imatges i debat sobre l'arribada del vaixell Semiramis al Port de Barcelona el 2 d'abril del 1954, des de l'URSS, amb els darrers 286 repatriats de la División Azul, voluntaris espanyols que van lluitar a favor d'Alemanya durant la II Guerra Mundial, i fets presoners i enviats a Sibèria en arribar a Rússia el 1941. Participen Josep Sala, coronel de la Creu Roja; Juan Manuel Soriano, periodista locutor de RNE, Carlos Pérez de Rozas, periodista gràfic, i Gonzalo Alarcón, exdivisionari. Imatges de la rebuda al port i del general Muñoz Grandes, de la Divisió Azul, i altres militar com González Gallardo, que pugen al vaixell. Familiars. Presentació de Salvador Alsius, realització de Jordi Solanas i Mariona Roca; guió de Borja de Riquer i Joan B. Culla; producció de Guillem Guarro. Albert Viladot, responsable. Emès el 25/01/1983.
Debat sobre la persecució dels religiosos i l'incendi i saqueig de les esglésies durant la Guerra Civil. Amb la participació de mossèn Vicenç Nolla Gili, canonge de la catedral de Tarragona, que va passar la guerra amagat, des que tenia 34 anys, quan era professor del seminari; Mercè Vilardaga Roig, mestressa de casa, ara jubilada, de la família que amagà el pare Torrent, vicari general durant la guerra i que va exercir de bisbe, fins i tot des d'abans de la detenció i mort del bisbe Irurita; i el conseller adjunt a la Presidència, Miquel Coll i Alentorn, líder destacat d'UDC, membre d'entitats catòliques i que també tenia capellans amagats a casa.
Imatges d'esglésies i crema d'objectes religiosos, monges desenterrades. Imatges actuals de la parròquia de Sant Elies de Barcelona, que es va convertir en txeca, on s'executava als religiosos i també va ser presó. També de l'interior de la Catedral de Barcelona. Coll explica que van ajudar molt a la feina d'ajudar els religiosos perseguits els consellers Ventura Gassol, de Cultura, i Josep Maria Espanya, de Governació, van ser destacats en el suport per protegir els capellans i, si calia, ajudar-los a sortir del país. Martí Barrera, polític d'ERC i sindicalista, pare d'Heribert Barrera, i Manuel Carrasco i Formiguera, conseller de Treball, van aconseguir, juntament amb els cònsols d'Anglaterra, Itàlia i França, passaports pels que havien de sortir del país. Joan B. Culla explica que Vidal i Barraquer era fora de Catalunya gràcies a un passaport de la Generalitat i la seva relació amb UDC. Coll Alentorn recomana el llibre que Joan B. Culla està utilitzant al programa, 'Martirologi de l'Església a la diòcesi de Barcelona durant la persecució religiosa. 1936-1939', de Josep Sanabre Sanromà. Culla exposa les dades: a Catalunya van morir assassinats 14.000 eclesiàstics, dels quals 13 bisbes. Imatges de l'església del carrer Sant Elies que es va convertir en txeca i on es van empresonar i assassinar religiosos. Direcció i presentació de Salvador Alsius i assessorament de l'historiador Joan B. Culla.
El programa comença amb l'anàlisi històrica de la temporada de Lliga 1951-1952 en la que el FC Barcelona va aconseguir grans èxits i se'l va denominar el 'Barça de les 5 copes'. Amb l'assessorament del professor d'Història Borja de Riquer. Intervenen Antoni Ramallets, exjugador del FCB; Miquel Sabater, que va ser vicepresident del FCB; i Joan Caballé, fundador de la Penya de les 5 Copes i actualment tresorer de la Penya Solera. Imatges dels partits de la temporada 1951-1952. Partit del FC Barcelona - Atlético de Madrid al camp de les Corts. Kubala falla un penal. César marca dos gols per al Barça (5-2). L'equip salta al camp, foto de la plantilla oferint el trofeu a la marededeu de Montserrat. Imatges del partit FC Barcelona - Real Madrid (4-2), a les Corts. Gran Gol de César. Trofeu Martini Rossi. De Gonzalvo III rebent el trofeu i equip. Imatges del partit FC Barcelona - Espanyol del trofeu Rossi, a Les Corts. Gols de Kubala i César. FC Barcelona - València (4-2). Final de la Copa del Rey a Chamartín. Llotja amb Francisco Franco i Ruiz Jiménez. Gol del València. Matías Prats i Enrique Mariñas Romero, comentaristes de ràdio. Gol del València, gol de Kubala (1/2). Gol de Vila (2/2). Jugadors descansant a la gespa abans de la pròrroga. Gol de Kubala (3/2). Gol De César (4/2). De Gonzalvo revent la Copa de mans de Franco. Els jugadors donant la volta a l'estadi. Cas Di Stefano
En nuestro Prográmate de esta semana, la artista Ana Béjar recrea con sus esculturas a la deidad ancestral femenina en La voz de la diosa. Dicen que en el Neolítico, nuestros
antepasados adoraban a una diosa madre. En esta exposición, diferentes materiales representan la energía vital femenina en unión con la naturaleza. Se puede ver hasta el 20 de octubre, en la sala Juana Francés de Zaragoza.
En este nuevo podcast de “¡Pero qué invento es esto!” vamos a hablar de un invento, creado en la noche de los tiempos, (algo muy apropiado, como veremos), que todos hemos disfrutado cuando éramos bebés, y que sirve, principalmente para que las criaturas concilien a sus anchas los más dulces sueños.
Y en la segunda parte nos acercaremos a los mitos, bulos y leyendas, que rodean a un artilugio futurista, íntimamente relacionado con el ingenio que hoy nos ocupa, que, paradójicamante, acabo quitándole el sueño a su inventor.
Si estos asuntos te interesan, túmbate y escucha este podcast, que ya verás qué bien.
España ha dispuesto de grandes héroes en los momentos más críticos de su Historia. La Guerra de Cuba y Filipinas nos ha dejado numerosas muestras de valor protagonizadas por nuestros compatriotas. Eloy Gonzalo, combatiente español en aquella contienda, mereció el reconocimiento popular por su arrojo y valor en la brillante hazaña de Cascorro que le convirtió en un héroe del pueblo.
Fernando Hernández y Laura Bolaños cuentan la historia de la antigua cárcel más poblada de España, la prisión de Las Ventas, sustituida hoy por residencias lujo.
En Dallas, el barrio de Deep Ellum está históricamente vinculado al blues y a la segregación racial. Después del abandono de los años 80 y 90, los murales y el arte urbano son la señal de recuperación de Deep Ellum. Nos lo cuenta el artista Hatziel Flores en el Blues Alley.
