L'Informatiu

La comunitat ucraïnesa a Catalunya viu amb preocupació la massacre de la localitat de Butxa i temen que es pugui haver repetit a d'altres poblacions. 

La Generalitat destinarà 120 milions d'euros per fer front als impactes generats per la crisi d'Ucraïna. Entre d'altres es congela l'impost d'emissions de CO2 sobre els vehicles que beneficiarà a 3 milions de contribuents.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, defensa la immersió lingüística davant les crítiques d'avui d' Alberto Nuñez Feijóo i recorda que durant el mandat de Quim Torra no es van desobeir mai les decisions judicials del 25% del castellà.

Continua l'encreuament de declaracions entre la Generalitat i el govern de l'Aragó per la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern pel 2030. Aragonès ha deixat clar a Lamban que en cap cas es modificarà l'acord tècnic.

La comunitat ucraïnesa a Catalunya viu amb preocupació la massacre de la localitat de Butxa i temen que es pugui haver repetit a altres poblacions. Serà un dels temes de la compareixença del president Volodímir Zelenski al Congrés dels Diputats, aquest dimarts a les cinc de la tarda. Ja són més de 17.000 persones refugiades les que han arribat a Catalunya. La Generalitat adverteix que necessita més recursos per gestionar l'impacte de la guerra i demana a la Moncloa 1.000 milions d'euros més de dèficit.

L'Espanyol perd a Anoeta davant la Reial Societat al temps afegit per un penal de Calero sobre Mikel Merino, molt protestat pels periquitos. Els de Vicente Moreno, que no van fer un bon partit, continuen la seva mala ratxa fora de casa a la lliga, amb només una victòria com a visitants.

• Un informe de Comissions Obreres analitza l'impacte de la crisi sanitària originada per la Covid-19
• L'augment del salari mínim interprofessional ha reduït el nombre de persones que pateixen pobresa laboral
• El 2021 més de 100.000 llars se'n van trobar sense ingressos laborals

A Catalunya 351.000 treballadors són pobres malgrat tenir una feina. Això representa quasi l'11% de la població ocupada.

Cambrers, repartidors o bàrmans robotitzats són les novetats a la fira Hostelco que se celebra a Barcelona. El sector de l’hostaleria i la restauració cada vegada es troba més robotitzat i es multiplica l’oferta d’androides pensats per substituir o complementar tasques que durant dècades han fet cambrers, bàrmans o, més recentment, repartidors a domicili.

El centre de Barcelona ha patit unes conseqüències rellevants des del punt de vista de la capacitat d'atraure visitants. El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha apuntat que no solament es deu a la pandèmia, sinó també altres factors "importants" com la continuïtat de la ZBE. En aquest sentit, el cap de l'associació comercial ha assegurat que el comerç de la ciutat podria perdre 3.500 milions d'euros si continuen aquestes mesures.

El govern ucraïnès ha denunciat la matança de civils a la ciutat de Butxa, a la rodalia de Kíev, per part de l'exèrcit rus. Els batallons del Kremlin s'han retirat d'aquesta localitat del nord-oest de la capital ucraïnesa i han deixat al descobert una ciutat arrasada amb milers de morts, molts al carrer. Així ho han denunciat les autoritats d'Ucraïna, que acusen Rússia de perpetrar-hi una "massacre".

• S'està arribant a un "sostre" on ja no es pot garantir una acollida digna per a tots els qui arriben
• El Govern destina 120 milions al pla de xoc contra la crisi d'Ucraïna
• Volodímir Zelenski compareixerà per videoconferència al Congrés dels Diputats

• Cambrers, repartidors o bàrmans robotitzats: l’automatització de la restauració s’obre pas a Hostelco
• Creix l'interès per invertir en aparells que robotitzin processos mecànics tot i l'elevat cost i els buits legislatius
• El saló se celebra juntament amb Alimentaria a Fira Barcelona i espera aplegar 600 empreses i mig centenar d'activitats

• La Font Màgica de Montjuïc oferirà un repertori d'àries aquest dilluns a les 21.00 h i els dies 7, 8 i 9 d'abril
• El concert commemoratiu ha començat amb un record a les víctimes de la invasió d'Ucraïna amb "El cant dels ocells"
• Artistes internacionals han interpretat òperes de Verdi, Donizzeti i Puccini

• La Fiscalia defensa la competència del Suprem per emetre euroordres contra els polítics independentistes
• L'advocat de Puigdemont demana que pari "la persecució a l'independentisme

• Pere Aragonès reclama a Madrid ampliar els objectius de dèficit a l'1% per poder ajudar els sectors més afectats
• L'executiu català congela l'impost del CO2 i augmenta un 33% l'impost sobre les nuclears
• Els sindicats demanen que les empreses no monopolitzin les ajudes i rebaixes fiscals

• Barcelona Oberta creu que decisions com aquesta estan provocant una "desconnexió emocional" de la gent amb el centre de la ciutat
• El 71% dels residents de la demarcació de Barcelona asseguren que cada cop és més difícil arribar a la ciutat
• Tot i això, el sector econòmic espera que amb l'arribada de la Copa Amèrica de Vela, l'economia es vegi incentivada

• El president del Consell Comarcal del Ripollès creu que la consulta no s'hauria d'haver produït
• Stop JJOO preveu "la mobilització més gran que hi ha hagut al Pirineu" pel 15 de maig
• Els comuns consideren que s’ha “menystingut” les tres comarques del Pirineu

Pere Brunet diu que no s'atreveix "encara" a parlar de "genocidi" a Ucraïna per part de Rússia. L'investigador del Centre Delàs és prudent a l'hora de parlar de genocidi i de crims de guerra: diu que "hi ha crims per dues bandes". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, sosté que les armes no serveixen per a res positiu: "Les armes serveixen per allargar un final que s'hauria pogut fer molt abans si s'hagués decidit no tirar llenya al foc". Insisteix que la defensa mai pot ser amb armes: "És millor estar agenollat que morir de peu". El secretari de la Junta Directiva del centre assenyala que la culpa de l'escalada del conflicte és tant de Rússia com d'Ucraïna: "Si un no hagués volgut, no hi hauria hagut conflicte". I titlla d'"estupidesa" que es digui que la guerra d'Ucraïna amenaça la lluita global contra el canvi climàtic: "Una catàstrofe climàtica és inevitable".

Pau Lozano, portaveu de la plataforma Stop JJOO, valora la consulta sobre els JJOO de forma "agredolça", ja que celebra que es faci, però no està d'acord que les comarques no "participin en igualtat de condicions" i defensa que la data tampoc ha estat ben escollida. El portaveu assegura que faran una companya per guanyar el referèndum. "Estem convençuts que el guanyarem i s'aturaran els JJOO". Anuncia que el següent pas és una mobilització que espera que sigui "la més gran que hi ha hagut al Pirineu" el 15 de maig al Puigcerdà.

Polèmica per la decisió del Govern de celebrar una doble consulta sobre els JJOO d'Hivern. Serà el 24 de juliol i només l'Alt Pirineu i l'Aran decidiran si es presenta o no la candidatura. L'atur del mes de març es manté pràcticament estable, tot i les conseqüències de la guerra d'Ucraïna i la vaga del transport. A Catalunya ha baixat 174 persones. Alberto Núñez Feijoo ha fet el seu primer comitè de direcció com a nou president del Partit popular, mentre Jordi Sánchez diu adeu a la secretaria general de JxCat.

La decisió del Govern d’optar finalment per una doble consulta per intentar contentar tot el Pirineu sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern ha generat polèmica. Tot i que en principi els tres consells comarcals del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès han tancat files a favor de la fórmula triada per la Generalitat, han estat moltes les veus contràries al fet que finalment no puguin decidir com l’Alt Pirineu i l’Aran sobre el futur de la candidatura.

El més crític ha estat l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, que considera que també formen part del Pirineu i, per tant, se’ls hauria d’haver preguntat directament. “No ens podem vendre per 4 molles” ha advertit, alhora que criticava el fet de només poder participar en una consulta que es limita a preguntar si s’hi volen involucrar.

De la mateixa manera, al carrer també les opinions eren majoritàriament favorables a poder dir la seva sobre la continuïtat del projecte. Des de la Plataforma Stop JJOO han qualificat de “molt tendenciosa” la pregunta a les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. En aquest sentit, han lamentat que "no es pugui votar en igualtat de condicions" amb el conjunt de les nou comarques implicades en el projecte. També han criticat que es cridi a votar “sense que els ciutadans tinguin tota la informació del projecte olímpic” i “quan part de la població del Pirineu estarà de vacances, sense poder participar per correu o telemàticament”.

La tercera nit consecutiva de temperatures sota zero a ponent deixa els camps de fruita gelats. La pagesia calcula que les pèrdues poden arribar al 90%.

El 24 de juliol és la data de la doble consulta sobre els Jocs Olímpics d'hivern El Govern preguntarà a l'Alt Pirineu i l'Aran si creuen que s'ha de presentar la candidatura. I al Berguedà, Solsonès i Ripollès si es volen involucrar en l'esdeveniment.

4 anys després torna l'Alimentaria. Més de 3.000 empreses participen en aquesta edició que espera rebre 100.000 visitants i que es calcula que generarà un impacte econòmic de 180 milions d'euros.

1 de cada 3 persones de l'àrea de Barcelona viu en situació d'exclusió social després de la pandèmia. És un 3 % més que al conjunt de Catalunya. Ho diu l'informe Foessa de Càritas. 

El Barça és segon a la lliga després de guanyar el Sevilla amb un golàs de Pedri

1 de cada 3 persones de l'àrea de Barcelona viu en situació d'exclusió social després de la pandèmia. És un 3 % més que al conjunt de Catalunya. Ho diu l'informe de la Fundació Foessa de Càritas a Catalunya. Conclou que la crisi dificulta especialment l'accés a l'habitatge i l'estabilitat laboral.

Prop de 6.000 persones han trobat feina gràcies al programa "Feina amb cor" de Càritas. Entre ells hi ha l'Albert, que va treballar 20 anys de taxista fins que el 2020 per la pandèmia i problemes de salut es va quedar sense feina. Ara participa en el programa, on l'assessoren a descobrir un altre treball de conserge o guia turístic. I és que la pandèmia ha fet augmentar molt la inestabilitat laboral segons Càritas. I demanen menys burocràcia i més celeritat en els tràmits. Només una de cada 10 sol·licitants de l’Ingrés Mínim Vital l'està percebent.