Ernest Maragall demana a la CUP que no s'amagui darrere de les seves assemblees, en referència als pressupostos catalans. El president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona demana als cupaires que entrin en el fons de la qüestió dels comptes del Govern. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, veu "gesticulació" en l'absència de Junts per Catalunya en la taula de diàleg.
El diputat al Parlament de Catalunya confirma que, avui dia, és el candidat del partit a les municipals: "Em sento amb ganes i energia". Diu que "estaria encantat" amb comptar amb Ester Capella com a número 2. Considera que Ada Colau ha constatat que el seu projecte ha perdut pes i capacitat de transformar-se en un projecte real: "Ni transforma, ni gestiona bé, ni crea". Avança que estan "molt lluny" d'aprovar els pressupostos municipals i considerar que siguin positius per a la ciutat. I critica que la ciutat "està en mans de l'Estat, a través dels socialistes".
L'objectiu del Govern és que els nous pressupostos entrin en vigor l'1 de gener. Els comptes arriben al Parlament, de moment, sense el suport del soci de legislatura de l'executiu, la CUP. Xavier Lleonart, secretari de Metges de Catalunya, assegura que la quantia dels pressupostos els sembla insuficient. Els vehicles de mobilitat personal implicats en un accident de trànsit han augmentat un 54% respecte a l'any passat. El festival Loop Barcelona omple la ciutat amb un ventall de projeccions, enguany sota el títol "Diari d'un cos".
Xavier Lleonart de Metges de Catalunya veu insuficient la quantia dels pressupostos per recuperar un sistema sanitari ensorrat. A més assegura que "S'està donant una tendència per part del Departament de Salut molt preocupant. Substitueixen personal sanitari per personal que no ho és per atendre la població". Lleonart alerta que un 70% dels metges manifesten alguns dels símptomes del "treballador cremat".
Els pressupostos catalans per 2022 inclouen la despesa pública més gran de la història de la Generalitat, amb 38.139 milions d'euros, 5.618 milions més que en els comptes de 2020, gràcies a la injecció dels fons europeus segons ha indicat el conseller d'Economia.
Aquests comptes incorporen els 2.142 milions dels Fons europeus Next Generation, claus per fer possible l'increment de despesa. La inversió del sector públic serà de 3.951 milions d'euros, gairebé el doble que la pressupostada en 2020.
3 de cada quatre euros de despesa es destinen a partides socials. Salut, Educació i Drets socials són els departaments amb més increment. S'inclouen 500 milions d'euros per fer front precisament a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia.
Entre les partides d’inversió més destacades hi ha les dedicades a ampliar la capacitat dels hospitals si fos necessari, amb un tota de 585 milions d'euros. També hi ha un important increment per fer més escoles noves.
Un gran pessic del pressupost és per pagar el personal públic. El projecte preveu gairebé 29.000 llocs de treball més. L’exemple més evident és la contractació extraordinària de 4.400 persones a les escoles per ajustar-se als protocols covid.
Alguns dels àmbits en què es posarà l’accent serà la gratuïtat de l’educació infantil, amb prop de 90 milions d’euros només per la P2. L’altre eix prioritari serà el de l’habitatge amb 400 milions més, amb especial atenció a la construcció pisos pel lloguer social i fer front a les situacions de dificultat derivades de la pandèmia. També hi ha previst un increment del 30% del pressupost de cultura, un nou pla de renda bàsica universal o la creació d'una energètica pública, entre d'altres.
Amb aquest projecte de pressupostos la pressió fiscal queda congelada. Tot i això, es preveu recaptar en impostos cedits i propis uns 600 milions d'euros més que el 2020. Una part han d’arribar del nou impost a les emissions de CO2 dels vehicles i de les instal·lacions contaminants.
Els pressupostos catalans per al 2022 ja són al Parlament. Els ha aprovat avui el Govern, que els ven com els més expansius dels darrers anys, amb 3 de cada 4 euros dedicats a la despesa social. La CUP ho veu insuficient i, de moment, s'inclina per l'esmena a la totalitat.
En llibertat provisional el professor de judo detingut per presumptament abusar d'almenys 2 alumnes adolescents. L'arrestat, de 30 anys, impartia classes en centres cívics o pavellons de diversos municipis de l'Alt Empordà.
Falten camioners, sobretot joves. El sector del transport de mercaderies alerta que no hi ha relleu generacional per les condicions laborals, que són dures.
Els patinets elèctrics implicats en accident de trànsit han augmentat un 54% respecte a l'any passat a Barcelona.
Espanya té la taxa d'abandonament escolar més alta de la UE, més del 17%. I entre l'alumnat d'origen immigrant aquesta xifra es duplica. El programa Prometeus, a Barcelona, mira de posar-hi remei, acompanyant a l'alumnat perquè pugui accedir a esutudis superiors. I ja ha donat fruits: s'ha graduat la primera promoció de joves Prometeus.
Falten camioners, sobretot, camioners joves. El sector alerta que no hi ha relleu generacional per les condicions laborals, que són dures. I demana solucions per garantir la necessitat de professionals.
Els pressupostos de la Generalitat han entrat ja al Parlament de Catalunya, un cop aprovats a Palau. Passa a disposició judicial el professor de judo, de 30 anys, detingut a Vilafant, a l'Alt Empordà, per abusar presumptament d'alumnes adolescents a qui feia classe. Hi ha 3 denúncies. Noves professions conviuen amb oficis tradicionals, que miren de sobreviure. El Saló de l'Ocupació arrenca avui a Barcelona. Sense relleu generacional al sector del transport. Els joves no volen dedicar-s'hi. I les autoescoles catalanes ho noten. Per lluitar contra l'abandonament escolar entre l'alumnat migrant, el programa Prometeus... a Barcelona... fa un acompanyament a joves. A Barcelona, els vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics, implicats en un accident de trànsit han augmentat un 54% respecte de l'any passat. "La Fama", el primer tema del nou disc de Rosalia. Torna a col·laborar amb el músic canadenc The Weekend.
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha entregat el projecte de pressupostos de la Generalitat en format digital, a través d'una tauleta, a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Es tracta dels comptes més expansius amb un increment del 12% de la inversió i una despesa rècord, amb 5.618 milions més que als del 2020.
Tal com va anunciar la setmana passada el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, els comptes de l’any vinent marcaran un rècord pel que fa a la despesa i seran "els més expansius" pel que fa a la inversió. S’iniciarà la tramitació parlamentària, amb el dubte de si la Cup acabarà donant-hi el seu suport. La intenció és que puguin entrar en vigor al gener, si finalment assoleixen la majoria del Parlament.
Els comptes inclouen la despesa més gran pública de la història de la Generalitat, amb 38.139 milions d'euros, la qual cosa suposa 5.618 milions més que en els comptes de 2020, gràcies a la injecció dels fons europeus segons ha indicat el mateix conseller d'Economia.
Els pressupostos preveuen una inversió del sector públic de 3.951 milions d'euros, gairebé el doble que la pressupostada en 2020. També s'inclou un augment de la despesa del 17,3% respecte als de 2020.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha inaugurat el Saló de l'Ocupació que arrenca a Barcelona amb l'objectiu de reactivar el mercat laboral en l'era postpandèmia. El Palau 8 del recinte de Montjuïc de Fira Barcelona acollirà fins a l'11 de novembre dues fires especialitzades: Bizbarcelona i el Saló de l'Ocupació.
Una vegada entregat el projecte de Pressupostos del 2022 a la presidenta del Parlament, el Govern es proposa tancar un acord amb la CUP. Segons el calendari previst té pràcticament dues setmanes, fins al 22 de novembre per evitar que presenti una esmena a la totalitat i que els comptes hagin de retornar a Palau.
Els grups tenen fins a les 10 del matí del 22 de novembre per presentar les esmenes a la totalitat. El debat per saber si es retorna el projecte se celebraria, així entre el 23 i el 26 de novembre. A la pràctica el Govern té dues setmanes per poder negociar amb la CUP o, si cal, amb l’oposició.
Si es compleix el calendari previst per Economia, el debat i la votació del Ple del Parlament se celebrarà la mateixa setmana de Nadal, segurament el mateix 23 de desembre. Tot i això sembla probable que algun grup de l’oposició acabarà demanant el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el que podria allargar unes setmanes més els tempos, fins a finals de gener.
Les bases de la CUP decidiran aquest cap de setmana si bloquegen o no el primer examen dels Pressupostos. La cúpula del partit estima, de moment, en un 40% el compliment de l’acord d’investidura. El govern català s’ha compromès a estudiar els temes en qüestió per arribar al 50% que reclamen els anticapitalistes.
Entre els temes els cupaires qüestionen hi ha l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, macroprojectes com el Hard Rock, però també que ERC i Junts rebutgessin la moratòria a l'ús de bales de foam i la falta d'acord sobre com avançar el procés independentista.
